Dins el cicle «Una ciutat de romanços» que impulsen l’Arxiu Municipal de Reus, la Biblioteca Central Xavier Amorós i Carrutxa, comptant amb la col·laboració d’altres institucions i entitats, ahir va obrir, a la biblioteca, la mostra dedicada a la producció reusenca de literatura de canya i cordill. Aquesta és una petita exposició pensada per a ser itinerant per centres educatius o centres cívics, el proper curs, que s’acompanya d’una mostra del fons de romanços que conserva la biblioteca i d’un espai de taller, ja que hi ha previstes diverses visites per part de grups.
L’exposició es podrà veure a la biblioteca fins el 31 de març i s’han programat, a més de les visites concertades en harri escolar, diverses activitats. El dimecres 18, a 2/4 de 6 de la tarda, el grup de teatre del Bravium representarà El carro dels romanços. També el dimecres 25, a les 8 del vespre. hi haurà una visita guiada amb la participació del trobador Jordi Jubany. Dues oportunitats per a escoltar romanços.
Ahir al vespre va tenir lloc a l’Arxiu una nova activitat. Si fins ara, les conferències programades havien tractat la importància de les publicacions de fil i canya, la funció social dels romanços, les temàtiques i els continguts ideològics o l’ús de les formes de literatura popular per part dels moviments socials, amb la xerrada d’ahir ens vam voler aproximar a l’estreta vinculació entre fulls d’impremta i tradició oral. Amb una presentació necessàriament de síntesi –el tema ha estat i pot ser motiu de jornades senceres– es va parlar de les balades –com a composicions poeticomusicals narratives, més enllà de l’estricta forma de romanço– cantades com a recurs per a acompanyar les feines quotidianes, tant en el treball agrícola com en l’àmbit domèstic. I també de la teatralitat de la literatura de canya i cordil, amb referència a la publicació d’obres de teatre popular, de balls parlats o de diàlegs que podien ser representats, amb exemples concrets –com el cas de la desgraciada Rosaura o la truculenta vida de la Sebastiana del Castillo– on la narració ens ha arribat en forma de testimoni oral, romanço imprès i ball parlat. La xerrada va servir també per presentar alguns dels nostres materials de recerca –de la dècada de 1980– avui testimonis d’una generació avui desapareguda que havia emprat i comptava amb un considerable repertori de cançons tradicionals. També es va fer referència al recitat de les Desmes –la conversió de la Samaritana– a Flix, en el trancurs de la professó de l’Encontre del diumenge de Pasqua. El romanço de la Samaritana té diverses versions i entre les més comunes, en castellà, hi ha la que va publicar La Fleca de Reus. D’aquest romanço en coneixem també versions catalanes orals aplegades al Priorat o en castellà, a la Ribera d’Ebre.
L’acte, que havia començat amb l’audició d’una versió del Capitel·lo interpretada per una senyora d’Ulldemolins, el 1988, va acabar amb el comentari i la interpretació del Testament d’Amèlia i la guardadora d’un mort, a càrrec de Laia Pedrol. Tot plegat, un nou tast de romanços que va deixar bon regust i ganes d’escoltar-ne més.
Doncs, el divendres 10 d’abril, el grup de nova polifonia tradicional De Calaix oferirà un concert al teatre Bravium, a les deu de la nit. Una bona oportunitat per continuar escoltant cançons i romanços.
