Comencem a moure dansa

Una pràctica folklòrica ben comuna, amb finalitat d’esbarjo o de festeig, és ballar al so de tonades interpretades amb la veu de les mateixes persones que participen en la dansa. Ho fa la canalla en molts jocs dansats –en un repertori que es renova amb la incorporació de tonades procedents dels anuncis a la televisió, per exemple– i ho feien els joves com a forma d’esbarjo o de festeig.

En una descripció tòpica del costum, un grup de noies agafades amb les mans, fent un ball rodó, canten cobles o corrandes amb una tonada coneguda per tothom. Els nois s’hi poden afegir, amb l’obligació de cantar. en el moment d’entrar a la dansa i de participar en el joc dialogat si hi ha resposta a la seva cobla.

ballrodo

Ball en rotllana a la plaça del Castell, per Sant Sebastià d’enguany

A diferencia de les rondes dels joves –una altra pràctica de festeig ben comuna als nostres pobles en el passat– la iniciativa corresponia tant a les noies com a als nois. Les cançons de dansa s’interpretaven tot ballant en rotllana i sovint s’establia un diàleg, amb intercanvi de missatges de galanteig, provocació o burla. Amb textos improvisats o aprofitats d’un repertori col·lectiu que es podia adaptar a cada circumstància o persona.

Com en altres formes de cant popular, les corrandes tòpiques, geogràfiques, de començament i final de ballada, són comunes a diverses poblacions. Com aquesta que ens indica el temps de l’any en què es dansaven:

«Comencem a moure dansa,
veïnes del meu carrer.
Comencem a moure dansa,
que la Quaresma ja ve.»

A començaments del segle XX, a Ulldemolins, les cançons de dansa es ballaven al voltant de les fogueres del temps de Carnestoltes. A l’hivern, entre Sant Antoni i els últims dies de Carnaval, s’encenien petites fogueres a l’encreuament dels carrers o en una plaça i al seu voltant les noies feien un ball rodó. Ho explica Ramon Violant i Simorra a la seva Etnografia de Reus i la seva comarca (1954):

«En el segle passat, des del dia de Sant Antoni fins a les Carnestoltes els veins solien encendre fogueres amb brossa que portava la brivalla, als cantons i places, i les dones més que ningú les voltaven en rodona agafant-se de les mans, al compàs de la cantada de corrandes populars.»

Aquest costum, que Violant recull amb l’explícita denominació de danses del temps de Carnestoltes va perdurar fins els primers anys del segle XX.

En altres poblacions, però, el ballar danses en rodona esdevingué propi del temps de quaresma. En un període en què el ball dels diumenges a la societat o al cafè estava vedat pels rigors morals de l’Església, ballar al costat d’una font propera, però discretament allunyada del nucli urbà, o als patis interiors, o al terrat d’alguna casa, era un bon recurs per a festejar. Ens ho van explicar a Bellmunt del Priorat o al Lloar, i n’hem recollit en força altres pobles.

També les tenim com a danses pròpies d’espais concrets com, per exemple, una font o una era, en qualsevol moment de l’any, o la plaça d’una ermita –com en el cas de Gratallops– el dia de l’aplec. O a la Morera de Montsant, al mas de Sant Blai cada 3 de febrer, on s’hi trobaven joves procedents de la Morera, Poboleda, Cornudella, i cantaven, entre d’altres, aquesta corranda coneguda arreu per a començar la dansa:

«Comencem a moure dansa
i deixem-nos de raons,
comencem a desplegar
lo llibret de les cançons.»

A Porrera, les cançons de dansa omplien alguns diumenges a la tarda dels joves. I del caire de joc de festeig que tenia el ball, n’és bona mostra el nom amb que algú el designà a la Vilella Alta:  la dansa de l’aparellament. I començaven així:

«Dansa, dansa la Vilella,
que ella és un lloc major,
les noies de la Vilella,
són per mi la flor millor.»

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Comencem a moure dansa

  1. Retroenllaç: Per què entraves a la dansa? | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s