Per què entraves a la dansa?

Per incorporar-se a la rotllana per ballar al so de corrandes, calia entrar cantant una cobla dedicada, més d’un cop, a alguna de les balladores. Sovint s’establia un diàleg entre les persones que cantaven, en el que la capacitat d’improvisació i enginy eren importants per a sortir-ne ben parat. Si el xicot que ho pretenia no ho aconseguia, la resta de balladors li podia cantar:

«Per què entraves a la dansa,
estaquirot del favar?
Per què entraves a la dansa,
si no volies cantar?»

Aquesta és una cobla comuna a diverses poblacions. Com ho és aquesta resposta:

«Quan jo hi entrat, en dansa,
ja he dit que no en cantaria;
per a cantar com tu cantes,
jo ja no m’hi posaria.»

Les cançons de dansa, per tant, podien esdevenir un combat de paraula entre balladores i balladors, jugant a provocar l’altre:

«Aquell jove que ara ha entrat,
és graciós i benvolgut,
deu-li beure, deu-li beure,
amb una orella de ruc.»

El repertori de cançons de dansa no es diferencia formalment de l’emprat en altres pràctiques folkloriques: quartetes que, amb tonades diferents, també hem aplegat com a cants de ronda o de treball. Alguns textos, però, fan referència explícita a la dansa o reflecteixen el caire dialogat del costum:

«Dansa, dansa la ribera,
dansa, dansa el riberó,
anirem a collir roses
a l’hort del senyor rector.»

«Entreu-ne fadrins en dansa
de la vila i forasters
entreu-ne fadrins en dansa
la dansa pels fadrins és.»

«Comencem a moure dansa
alrededor de l’ermita
al qui no vulgui cantar
li darem cop de palitxa.»

«A la dansa sóc entrada
per a cançons a cantar
Jo que n’he estat la primera
llicència en vull demanar.»

«La llicència que en demano
a qui la demanaré
A la senyora Maria
que és la flor d’aquest carrer.»

dansalavilella
Recreació de la dansa a la Vilella Alta, el 1992

«Una perdiu n’he sentit
detràs d’aquest colletó,
si la podria matar
me’n faria caçador.»

«La perdiu que n’heu sentit
gran jove, vos no l’haureu
n’ha pegat llarga vola
i de vista la perdreu.»

«La perdiu que n’he sentit,
donzella si que l’hauré
que en sóc tirador de bala
i en porto gos perdiguer.»

Aquests són alguns exemples de les desenes de cançons que van restar a la memòria de les persones que ens van explicar el costum. De ben segur, però, que moltes altres van ser creades, en el joc de la improvisació poètica, per esvair-se ben aviat en el record.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s