A Flix, per Pasqua, les Desmes

desmes2015

«Un viernes partió el Señor     a la ciudad de Samaria,
y antes de entrar en poblado     el calor le fatigaba…»

El romanço de la Samaritana va gaudir d’una gran popularitat i és ben conegut, en la seva versió castellana, per tota la Península. Com afirma Pedro M. Piñero en el seu estudi sobre aquest romanço:

«De los pocos romances de la tradición moderna que tratan la vida de Jesús, me llama la atención que el de La Samaritana sea uno de los más difundidos en los repertorios hispánicos –y no hispánicos– porque sabemos que se mantiene con cierta fuerza en la baladística europea, al menos desde el siglo XVII. En el romancero moderno se divulga en dos familias de versiones bien diferentes: por un lado el tema es bien conocido en textos muy parecidos que proceden de pliegos de cordel, quizá desde la época áurea, pero a buen seguro –porque está de sobra documentado– desde el sigle XIX. Es un romance vulgar, repetido casi literalmente una y otra vez por cientos de transmisores. Por otro lado, en ciertas zona peninsulares el texto vulgar se tradicionalizó y originó unas versiones distintas que, sometidas al proceso de la tradición, viven en variantes.»

El text que hem escoltat avui, diumenge de Pasqua a Flix –recitat per la noia que interpretava la Samaritana, amb claredat i sense entrebancar-se gens ni mica per acabar esclafant a terra el cànter que portava– correspon a la versió més comuna d’aquest romanço, seguint probablement l’edició que en va fer La Fleca, la més prolífica editorial de textos de fil i canya que va existir a Reus, de la qual se’n conserva algun exemplar a la població.

A Flix, del parlament de la Samaritana en diuen recitar les Desmes, denominació que potser ve de dècimes, tot i que malgrat tractar-se d’una composició en vers, el text actual no correspon a aquesta forma literària. El cert és que avui les Desmes i el trencament del càntir constitueixen un dels moments més esperats de la diada. Tot i que la celebració té altres components prou interessants com les evolucions dels armats o la sortida de les banderes que saluden el Santíssim després del recitat de les Desmes, en el marc d’una professó –la de l’Encontre– que figura el retrobament de la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. La Samaritana –i també la infantil– constitueix avui un tret d’identitat de la festa i hi ha llista d’inscrites per als propers deu o dotze anys.

Quant al text, en coneixem diverses edicions reusenques: la de Joan B. Vidal –sense data, però editada probablement entre 1865 i 1876– i les que va anar fent o reimprimint de Joan Grau, sense data. Cap d’elles presenta diferències significatives. La de la Fleca, nom que agafa l’establiment dels successors de Joan Grau, és més tardana, probablement de començaments del segle XX.

A l’igual que suceeix en altres poblacions, en totes les edicions figuren dos textos de temàtica religiosa: la Conversión de la Samaritana i les Coplas del Niño perdido.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s