Les rondalles de Cels Gomis

Emili Samper acaba de treure un llibre amb el recull de rondalles que Cels Gomis mai va publicar. L’escriptor i folklorista reusenc va aplegar nombrosos textos rondallístics que va emprar en els seus articles i monografies dedicades a la botànica, la zoologia o les creences populars relacionades amb la bruixeria. Rondalles que ara, Emili Samper ha seleccionat i catalogat. L’obra fou guardonada amb el XXIX Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, atorgat per l’Ajuntament de Bellpuig.

El llbre té un doble interès. Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015) té una primera part que ens aproxima a la figura de Cels Gomis –força més conegut per la seva activitat com a folklorista que com a divulgador científic o difusor de les idees llibertàries– i el paper de les rondalles en la seva obra. Cels Gomis no va publicar cap llibre específicament dedicat a les rondalles populars. El motiu que apunta Samper és que, malgrat el seu interès pel tema, probablement va considerar que altres autors del moment ja s’hi dedicaven. Cels Gomis intenta, sense renunciar a comparar i anotar versions procedents de diversos indrets, aportar materials nous en els seus treballs.

Però, sobretot, Gomis fa servir molts cops les rondalles i altres mostres de literatura popular per transmetre la visió del món, les creences, o els sabers que conformen la cultura popular del seu temps. Allò que el poble sap o creu saber, que no sempre coincideix amb l’explicació més racional i científica dels fets, però que calia aplegar. En aquesta publicació Samper estudia i analitza el paper del folklorista com a recol·lector de rondalles i treu a la llum materials inèdits procedents del fons personal de l’escriptor.

Però aprofundir en l’estudi de l’obra de Cels Gomis no és obstacle, ans al contrari, per gaudir dels materials. I el llibre és, no cal dir-ho, un bon recull de rondalles d’animals, meravelloses, formulístiques o de temàtica religiosa… i per això pot interessar tant a especialistes com a qualsevol altre lector.

En aquesta publicació  hi trobareu, doncs, des de les veritables raons perquè els gossos s’ensumen el cul quan es troben al famós qüento de enfadós, o la història –també coneguda com a balada– de la noia que acaba fent de porquerola quan el marit se’n va la guerra i la deixa amb la sogra. No hi poden faltar ni l’home de la lluna, com triar l’alcalde amb una poma, alguna de gegants, ni les del dimoni com a constructor d’un pont. O aquella, de la Selva del Camp, que explica que un pagès va vendre la seva ànima al diable. Si se’n va sortir, ho podeu saber llegint el llibre.

rondallescelsgomis

Emili Samper Prunera
Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015
Bibliolteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 25

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les rondalles de Cels Gomis

  1. Retroenllaç: En el centenari de Cels Gomis i Mestre | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s