Oboès del Pirineu

oboes

Eth nòste aboès. Anthologie du hautbois du Couserans
Agence de Développement de l’Économie Culturelle du Couserans, 2014

Obra col·lectiva, coordinada per Pierre Rouch, músic i constructor d’instruments, conegut al Pallars i a la Catalunya Nord per la seva col·laboració en diferents activitats culturals; amb aportacions de Luc Charles-Dominique, Bernat Menétrier-Marcadal, Alain Servant, Jean Christophe Maillard, Jean-Yves Marquès i Gwenaëlle Sarrat. Inclou també un CD amb enregistraments sonors. L’edició del llibre ha comptat amb la col·laboració d’entitats i institucions catalanes, com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Un conjunt d’estudis sobre l’oboè al Pirineu gascó –conegut com aboès– que reuneix treballs d’investigadors, músics i interessats en aquest instrument. El llibre ens apropa a l’objecte i al seu ús, a la seva funció social que es vincula a unes formes de vida.

Des de la seva aparició al segle XVII, com a instrument d’inxa doble format per tres cossos, substituint els models més antics, fets en una sola peça, l’oboè popular és present en diverses àrees del territori occità. En aquest sentit cal constatar, un cop més, els trets comuns, entre occitans, catalans i altres territoris europeus en l’evolució de la música de carrer, l’ofici de ministrer i la funció dels oboès en els acompanyaments festius.

Bernat Menetrier, amic i prou conegut a Carrutxa per la seva col·laboració en nombroses activitats d’ençà la seva participació en les primeres trobades de música tradicional, fa més de trenta anys, ens descriu la societat on es desenvolupa la pràctica de l’instrument: el Coserans forma part del departament de l’Arieja, al nord del Pirineu, limitant amb l’Aran i el Pallars Sobirà. Una societat agropastoral on va tenir gran importància la mineria des de la protohistòria fins al segle XIX i que ha experimentat una important pèrdua de població en el segle XX.

Menetrier, amb una llarga trajectòria en la recerca sobre la música tradicional al Pirineu –recordem el seu treball sobre el bot, la cornamusa aranesa, o la seva participació en l’exposició Es gascons e era música, del Muséu dera Val d’Aran–, col·labora també en els capítols següents. Després de conèixer els instruments antics conservats i el testimoni dels últims sonadors de l’instrument, el llibre proposa una reflexió sobre el pas de la tradició al folklorisme i sobre la recuperació de la pràctica de l’instrument a partir de 1970.

El volum es complementa amb una selecció de partitures i una discografia. Al disc, hi podem escoltar una mostra de la pràctica actual d’aquest instrument, on, sobretot, destaquen alguns enregistraments antics inèdits i d’altres obtinguts pel treball de camp.

Es tracta, per tant, d’una obra que ofereix una visió integral sobre un instrument popular en un territori, el seu ús al llarg del temps i el seu paper en una societat. Un llibre recomanable per als interessats en els instruments de la família de l’oboè, tan presents a casa nostra, per la proximitat territorial i cultural, però també pel model de coneixement que proposa: del passat al present, de la descripció física de l’objecte a l’anàlisi del context social i la reflexió sobre el moment actual.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s