El vestit popular

Hi ha llibres que es publiquen i t’arriben en el moment més oportú. A finals del 2014, quan vaig necessitar documentar-me sobre la indumentària de la gent de les meves comarques en un passat relativament recent, el meu desconeixement del tema era molt gran: havia consultat la Indumentaria tradicional, de Joan Amades, entre altres treballs seus i, molts cops, el diccionari Alcover-Moll, per la necessitat de contextualitzar denominacions i referències al vestit, parlant de literatura popular, balls o festa. Però el cert és que la meva experiència no havia anat més enllà de l’intent de descriure algunes indumentàries molt concretes –com les dels balls de valencians– a partir de testimonis orals. La meva primera aproximació va ser bastant decebedora, quant al vestit de les classes populars. La bibliografia que trobava més a l’abast sobre la història del vestit es referien, en la seva gran majoria, a la història de les modes, a la indumentària de les classes dominants, des d’un passat més o menys llunyà fins a les tendències estilístiques del segle XX, amb els grans creadors de moda.

vestitpopular

Els vestits populars a Catalunya, de Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa, més enllà de l’interès personal que em va portar a llegir-lo tan bon punt com va sortir i arribar a la llibreria de la Montsant, considero que efectivament omple un buit i constitueix un bon instrument per apropar-se a unes formes de vestir dels catalans que, fins a l’arribada de la industrialització, van mantenir una certa uniformitat dins la diversitat i la necessitat d’adaptar-se a cada indret i al tipus de treball que es realitzava.

De bon començament, les reflexions conceptuals que fa a les primeres pàgines sobre la indumentària popular –com a vestit de les classes treballadores– i la rica, o de les classes benestants, però, sobretot, la diferència entre el vestit popular i el vestit que s’anomena tradicional –també com a típic– és molt aclaridora:

«Uns estereotips que ens recorden models d’èpoques passades fixats en el temps i lluny de les societat actual, construïts –i per tant, inexistents a la realitat– a partir de models de finals del segle XVIII. No tenen relació amb els vestits de les classes populars i sovint fan referència als vestits de les classes mitjanes […] els vestits sovint barregen o ajunten peces i estils que no són històricament contemporanis, que no han conviscut mai simultàniament, i en conseqüència, els conjunts que en resulten poden ser conjunts històrics diacrònics.»

Una reflexió que es pot ampliar a moltes altres formes i expressions del que avui considerem cultura tradicional i que esdevé necessària quan aquest és el tipus d’indumentària que s’exhibeix habitualment en festes, balls o representacions teatrals, esdevenint molts cops signe identificador de la catalanitat.

Dels treballs de Luis i Nieves de Hoyos, en els primers anys del segle XX, als de Fritz Krüger i Ramon Violant i Simorra sobre els Pirineus, als anys trenta del segle passat; dels valuosos reculls fotogràfics a les exposicions d’indumentària —com la que va tenir el Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars, al Poble Espanyol de Barcelona—, i sense oblidar Joan Amades, que, com comenten les autores, reconeix que ja fa arqueologia quan escriu Notes d’indumentària i Indumentaria tradicional, el 1936 i el 1939; aquest ha estat un tema poc estudiat i subjecte, ben sovint, a mitificacions o a reconstruccions fantasioses. Les autores aporten el seu coneixement: Montserrat Garrich, per la seva llarga trajectòria en el món de la dansa i per la seva col·laboració amb el Museu Tèxtil i d’Indumentària, avui Museu del Disseny de Barcelona, del qual n’és conservadora Sílvia Ventosa, que ha estat vinculada a diferents museus i investigadora en el camp de l’antropologia del vestit, amb diversos treballs publicats sobre artesania, moda, vestits populars o museologia.

El llibre ens apropa, amb rigor i esperit crític, a un segle i mig de vestits de les classes populars a Catalunya, tant en l’àmbit rural com en l’urbà. La publicació descriu els vestits populars des del segle XVIII fins als primers anys del segle XX, les matèries primeres emprades per a la seva confecció,  les diferents tècniques tèxtils i les peces que els composen. També recull una considerable quantitat d’imatges històriques que documenten les formes de vestir en el passat. I en el darrer capítol vol mostrar com els vestits populars influeixen, avui, tant en els vestits emprats en festes i representacions com en la moda contemporània.

Finalment, la publicació recull les fonts bibliogràfiques i documentals, així com una relació de museus i arxius amb fons relacionats amb la indumentària popular a Catalunya. Les il·lustracions i la composició el fan, com altres de la col·lecció un llibre atractiu. Una publicació molt útil, que pot arribar a un públic ampli, però que ha de servir també per a aquelles persones que es volen documentar per a grups d’escena, dansa o festes.

Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa
Els vestits populars a Catalunya
Figueres: Brau edicions, 2014
Col·l. Eines i feines; 3

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s