En el centenari de Cels Gomis i Mestre

No és el primer cop que parlo de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915) en aquest blog. Les seves idees i la seva obra han estat un referent personal i associatiu quan, al tombant dels segles XX i XXI, he continuat, com ell apuntava, trobant «un llibre en cada una de les persones que em rodegen, llibre que, no per estar enquadernat en rústica, deixa de contenir menys interessants matèries. Tota la saviesa, tota la ciència de les generacions passades es troba escampada entre els individus que componen el nostre poble».

4 R

Han passat cent anys des de la seva mort i el llibre dels sabers populars, de la comunicació folklòrica i les formes de vida ha canviat, evidentment. La cultura popular es transforma com ho fa la societat. Noves funcions han possibilitat recuperar antigues pràctiques que s’han afegit a d’altres que s’han mantingut, evolucionant, o s’han creat o reinventat d’acord a les necessitats del present.

Ha passat més d’un segle des del temps en què Cels Gomis anotava creences sobre la meteorologia, remeis amb plantes, supersticions sobre els animals, rondalles sobre el diable o cançons de ronda i balades. Certament, una part d’aquests materials folklòrics són encara vius a la nostra cultura popular. Però allò que fa més interessant el treball de Gomis i afegeix encara més valor a la seva obra és la seva visió oberta i crítica del saber popular, la seva voluntat de divulgar el coneixement a tots els nivells: de les pràctiques casolanes als avenços tecnològics més recents. L’aferrissada defensa de l’educació com a base de llibertat personal i eina de transformació de la societat, el convenciment –malauradament, no sempre ha estat així, ni a tot arreu– de com el progrés tecnològic havia de millorar les condicions de vida de les classes treballadores, a partir d’un canvi d’estructura social pel qual continuem lluitant.

Llibertari de pensament –vinculat a l’anarquisme organitzat fins a finals del segle XIX, lliurepensador sempre–, catalanista i internacionalista, ferm defensor de la llibertat dels pobles, en un món sense fronteres imposades pels estats i de l’organització des de baix: «no es pensi pas que jo sigui enemic de l’autonomia de Catalunya, ans al contrari: la vull tan àmplia que de segur que se n’esgarrifarien fins los que lluiten en les files més avançades del catalanisme. Per a mi s’ha de començar per l’autonomia individual dins de cada poble, per la de cada poble, dins de cada regió o encontrada natural, i acabar per la de cada encontrada dins de cada nació», escrivia el 1899.

Commemorar, per tant, el centenari de la seva mort és, doncs, un deure i una oportunitat de donar a conèixer la personalitat d’aquest reusenc que va recórrer moltes terres per raó de la seva feina, aplegant aquí i allà coneixement. I que va escriure moltíssim: textos de divulgació científica, llibres escolars, articles adreçats a la canalla en revistes, poesies, articles de literatura popular, llibres sobre tradicions populars, articles ideològics…

Cels Gomis fou un home del temps en què la impremta era la principal eina per a la comunicació. Cent anys després, i amb els nous mitjans tecnològics que tenim a l’abast, a més de recordar el personatge, reivindiquem l’esperit de la seva obra. Amb voluntat de continuar aplegant el coneixement i posant-lo a l’abast de totes les persones, fomentant el pensament crític.

Properes activitats amb motiu del centenari de Cels Gomis i Mestre a Reus:

Dimecres 29 d’abril, a les 7 de la tarda. V Tarda literària de Sant Jordi, dedicada enguany a l’obra de Cels Gomis. Lectura de textos a càrrec de persones vinculades al centre i de diverses entitats. Centre Cívic Llevant.

Dijous 7 de maig, a 2/4 de 8 del vespre. Conferència d’Emili Samper (URV), L’obra folklòrica de Cels Gomis. A l’Arxiu de Reus (C/ Sant Antoni M. Claret, 3). Organitzen: Carrutxa i Arxiu Municipal de Reus.

Podeu consultar les activitats programades durant els propers mesos al web de Carrutxa.
Vegeu també les entrades al blog sobre publicacions relacionades amb Cels Gomis:
De l’anarquisme al folklore (abril de 2014)
Cels Gomis, Zoologia popular catalana (febrer de 2015)
Les rondalles de Cels Gomis (abril de 2015)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s