L’Ezequiel es jubila

Ahir dimecres, 6 de maig, una bona colla de persones –l’acte era públic– va poder gaudir d’una visita comentada, a càrrec d’Ezequiel Gort, a l’exposició «La vida dins la muralla», que es pot visitar a la seu del Museu de Reus, al raval de Santa Anna.

Aquesta mostra es va obrir a finals de març com a exposició sobre la vila de Reus en el període que estava voltada per una muralla que, avui, només coneixem per les restes visibles al raval del Pallol o les que sorgeixen amb motiu d’obres, com les realitzades recentment a la plaça de Catalunya.

20150506expomuralla2

«La vida dins la muralla», que serà itinerant el proper curs –una proposta didàctica que, a més dels vuit plafons, comptarà amb una projecció d’imatges i una xerrada que es pot adaptar a diferents públics–, tanca ben bé, a nivell personal, una etapa fructífera de col·laboració professional, en l’àmbit laboral, amb Ezequiel Gort, que es jubila com a arxiver municipal a finals d’aquest mes de maig.

És clar que amb l’Ezequiel fa molts anys que treballem junts, en l’àmbit associatiu, i que ho continuarem fent. De fet, ja tenim previstos tres o quatre projectes editorials. Per tant, aquest final d’etapa no té res de comiat, ans al contrari. Però és cert que la meva experiència de treball amb ell, com a tècnic, a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, mereix una valoració. Un treball conjunt que es va intensificar quan vaig aterrar a l’Arxiu –a l’edifici de l’antiga escola Rubió i Ors– sense un objectiu massa definit i sense cap mena de recurs, conseqüències de la política d’un exregidor que avui s’omple la boca parlant de cultura i a qui devem, en bona part, la situació en què es troba el nostre museu.

Ben aviat, però, l’Arxiu Municipal va esdevenir una institució que, a més de totes les funcions administratives que li són pròpies, ha estat un referent en la difusió de la història de la ciutat i del territori, palesant la utilitat del riquíssim fons documental conservat –que ens apropa a la vida quotidiana, la religiositat o el seguici festiu– o posant en valor la memòria de les persones, les experiències viscudes en el treball o en moments excepcionals, com la guerra, i reivindicant les idees. Des de la sala de la plaça del Castell, que va passar de la poca activitat a la saturació, fins al nou edifici de l’Arxiu, passant per les activitats itinerants per a instituts o centres cívics, per les publicacions o per les exposicions itinerants de petit format, com la que ara es presenta, que han servit per a apropar el coneixement del passat –dels fets de 1714 als bombardeigs durant la Guerra Civil– a diferents indrets de la ciutat i aconseguir, des de la proximitat o la referència geogràfica, la complicitat dels assistents.

20150506expomuralla1

El cert és que han estat més de deu anys de treball plegats i d’enriquiment personal. L’Ezequiel combina una enorme capacitat de treball –fa més hores que un rellotge, com diu la veu popular– amb una incansable voluntat de posar el coneixement a l’abast d’aquell qui li demana, des de la consulta a l’Arxiu fins a la consulta urgent per telèfon o la pregunta, a cops sorprenent, de qualsevol ciutadà al mig del carrer.

La seva habilitat per a llegir la documentació antiga és notable. De fet, el vaig conèixer, força abans de ser arxiver, quan em venia el diari del diumenge al quiosc del Campanaret –jo vivia, de petit, al carrer Prat de la Riba– mentre s’entretenia llegint fotocòpies d’un pergamí del segle XIII, aproximadament. I, a partir de la documentació, d’interpretar, d’apuntar idees i escoltar-ne d’altres, d’establir ponts entre metodologies, amb voluntat de construir una història dels fets i de les persones, dels esdeveniments i de la quotidianitat, fent entenedor el resultat sense renunciar gens ni mica al rigor en el mètode. Amb l’Ezequiel hem compartit moltes hores de treball, convençuts que el patrimoni que no es comunica, que no s’explica, es pot dir que no existeix per a bona part de la població.

Com que estic ben segur que la intenció de l’Ezequiel només és canviar l’obligació per la vocació, considero que la ciutat, i el país, hi sortiran guanyant quan torni als arxius –com el de Reus, però de ben segur d’aquí uns mesos– no per complir amb escreix cap horari laboral, sinó per a dedicar-se plenament a la investigació.

Personalment el trobaré molt –però molt– a faltar, per a poder treballar en equip, si més no dins a la feina.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’Ezequiel es jubila

  1. “Història de Cornudella de Montsant…” d’Ezequiel Gort, és el llibre que més vegades he rellegit de la primera a la darrera pàgina, i consultat centenars de vegades més! Moltes gràcies!

  2. Retroenllaç: Un reconeixement a la recerca | La Teiera

  3. Retroenllaç: Un reconeixement a la recerca | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s