El senyor Pau dels Horts de Miró

20150516hortsmiro03

El passat cap de setmana, el barri reusenc d’Horts de Miró va estrenar un nou gegant per iniciativa de l’Associació de Veïns. La peça és obra de l’escultor Manel Llaurador –ben conegut pel seu treball en la creació d’altres peces d’imatgeria festiva– i ha comptat amb la col·laboració d’un sastre del barri en la confecció de la indumentària. El gegant porta per nom Pau Miró i representa un senyoret, vestit a la moda del tombant de 1900, propietari dels terrenys agrícoles que actualment ocupa el barri.

20150515escola01
Explicant la vida de Pau Miró a la canalla de l’escola Rubió i Ors, abans de descobrir el gegant (Foto: AV Horts de Miró)

El gegant és de mida petita, pensat per a ser portat per gent prou jove, i ja compta amb una colla on hi participa una persona amb experiència com a portador de gegants. Fou presentat a l’escola Rubió i Ors el passat divendres –acompanyat de dos nanos construïts per la canalla– i, al carrer, en el marc de la Fira de l’Hort organitzada per l’Associació de Veïns, aquest cop acompanyat de gegants de Reus i d’altres poblacions properes. La seva construcció, com la fira, reflecteix la voluntat de l’associació veïnal de contribuir a fer barri, cercant la participació de persones i d’establiments, de l’escola o del Centre Cívic. No cal dir que des de Carrutxa, i més ara que tenim el local al barri, aplaudim la proposta i ens afegim a la col·laboració.

20150515escola03
Els nanos que van acompanyar el gegant (Foto: AV Horts de Miró)

Efectivament, aquesta àrea urbana s’ha configurat en un període relativament recent, malgrat la seva proximitat al nucli antic reusenc, ja que fou durant segles –encara en conserva algun, ja completament voltat d’edificis– zona d’horts. Separada del nucli vell de la vila per la Riera, anomenada antigament torrent de la Vila, que assenyalava el límit oriental de la població i que ara és coneguda en el tram que limita amb el barri com a Riera de Miró, aquesta part del terme comptava amb amb un bon aqüífer que possibilitava els horts. Ramon Amigó, al seu estudi sobre els noms de lloc i de persona publicat el 1988, fa menys de trenta anys, descriu així els horts de Miró:

«Ocupaven una gran extensió de terra, situada en línies generals, sota la rambla de Miró, entre el camí de Valls i el carrer de l’Aigua Nova, a la partida del Vilar. […] A la segona meitat del segle XVIII, la propietat era compartida per diverses rames de la família Miró. L’expansió urbana els ha afectats a partir dels anys 1970, fins al punt que aviat no hi deurà quedar gens de terra sense urbanitzar.»

El cognom Miró és ben comú a Reus i, en part, correspon a un seguit de famílies benestants que, entre els segles XVII i XIX, comptaren amb importants propietats a la vila. Molts reusencs recorden encara el palau Miró, enderrocat el 1973 –víctima de l’especulació urbanística–, edifici de dimensions notables que ocupà tot un costat de la plaça de Prim, entre el raval de Jesús i el carrer de Monterols. La toponímia reusenca recull aquest cognom en diverses vies urbanes: carrer, corredor o closa. Quant a la família propietària dels horts, coneixem per Amigó que en diversos moments els propietaris portaven per nom Pau, al segle XVIII, i també Paula (1672).

20150516hortsmiro01
Presentació del gegant en el transcurs de la Fira de l’Hort (Foto: AV Horts de Miró)

Els gegants constitueixen, efectivament, una de les manifestacions festives que sovint esdevé referent d’identitat per a la comunitat que els genera i pel seu caire molts cops singular en representar personatges concrets que es vinculen a la història o la llegenda de cada indret, que representen oficis característics d’una població o persones que van deixar petjada en la memòria col·lectiva. El nostre Pau Miró té la seva vida, un relat de ficció que poua dels referents històrics. A començaments del segle XX, un diumenge o potser un dia de Sant Pere, el jove, i amb bona presència, Miró –que es diu Pau com el seu pare i el seu avi– surt al carrer a passejar, a fer el que fan tants joves del moment; apropar-se al Mercadal, anar cap al carrer de Monterols i la plaça de Prim, també pel carrer de Llovera, la plaça dels Quarters i el carrer Ample fins al passeig, si s’escau, amunt i avall. Perquè passejant, els dies de festes, els grups de nois es creuen amb els grups de noies, intercanvien mirades i alguna conversa… com a primer pas per al festeig. I el nostre personatge s’ha fixat en una xicota que li sembla que li correspon, filla d’un conegut botiguer de la ciutat.

20150516hortsmiro04
El nou gegant amb alguns membres de la colla

A partir d’aquí hi podeu afegir, si voleu enriquir la narració amb referències al moment, amb l’esclat del modernisme, o a la importància de l’activitat comercial reusenca. I preveure que, tard o d’hora, aquesta o una altra xica trobarà que el Pau li fa el pes. Per tant, es pot pensar que, potser aviat, el barri compti amb una parella de gegants.

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El senyor Pau dels Horts de Miró

  1. Retroenllaç: L’Indiu i el senyor Pau | El Món de Reus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s