Les cançons de pandero a l’Aleixar

La pràctica del cant acompanyat del pandero quadrat, a càrrec de noies vinculades a la confraria del Santíssim, és ben coneguda a l’Aleixar gràcies als treballs de Fina Anglès i Soronellas, que les va anotar a la Guia de l’Aleixar (1983) i, sobretot, al seu estudi sobre el folklore paralitúrgic de l’Aleixar publicat dins el recull d’activitats del vuitè centenari de la població (1986). També en el transcurs de la nostra recerca sobre les cançons populars del Baix Camp i el Priorat, publicada al Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1988), vam aplegar algunes mostres del repertori de les antigues majorales.

20150531aleixar01

Fina Anglès descriu en el seu treball la forma com aquest tipus de cançó s’emprava en celebracions d’àmbit familiar, com els casaments o els bateigs, com es presentaven als llevants de taula els dies de festa i el caire dels textos que interpretaven les majorales que, a diferència del que fou més comú arreu del país, es vinculaven a la confraria del Santíssim. Com és habitual, es tractava d’un repertori que incorporava cançons rituals, de salutació o comiat, adaptades a les persones a qui s’adreçaven o, fins i tot, improvisades en el moment, acompanyades al ritme d’un pandero quadrat. El costum, afirma Fina Anglès a partir de les informacions orals que va aplegar, va acabar al 1927, tot i que posteriorment es van interpretar alguna vegada en un bateig, a petició dels pares del nadó. L’Aleixar fou la darrera població del Baix Camp on es va mantenir aquest costum.

20150531aleixar02

D’aquest costum, n’és testimoni la crònica del que es qualifica com una petita excursió a l’Aleixar, publicada al diari reusenc Lo Somatent el 7 de juny de 1898:

«Atrets per las solemnes ceremònias ab que la Iglésia celebra en aquest poble la festivitat de la Santíssima Trinitat y desitjosos al mateix temps de saludar a nostres amichs de la mentada vila, n’emprenguérem una [excursió] lo passat diumenge a la mateixa, que’ns deixà del tot satisfets.

»[…] Al arribar al poble observàrem que s’estavan adornant los seus carrers ab flors de ginesta y que’s preparavan a eixir en los balcons y finestras los cobrellits, lo que’s féu endevinar que la professó encara no havia sortit de la Iglésia. Tinguérem temps, doncs, de passar revista per aquells carrers, empedrats de manera tan especial, que a la més petita distracció un home pert l’equilibri, y al passar pel carrer Major nos cridaren l’atenció una música y uns cants que sortian d’una de llurs casas.

»—Són las corrandes que cantan las majoralas als xichs fadrins en los dias de bateig y casaments, costum de pobles, —va afegir— y com sia que això per algun de nosaltres era nou, vàrem tenir curiositat de sentir aquella música més aprop, y com qui entra a casa seva vàrem ficar-nos al pis del vehí.

»Allí lo quadro que se nos oferí a la vista tenia poch de notable però molt de simpàtich. Cuatre noyas, las majoralas, al so de curiós y original instrument, cantavan cansons als joves y ja nosaltres allí, n’hi hagué pera tots.

»L’instrument ens va semblar que tenia la figura d’un triàngul, a quins costats va clavada una tela a la que hi ha pintat lo Santíssim Sagrament y fa l’objecte d’un pandero. L’instrument està adornat ab llassos y d’una guirnalda formada de cascavells, y ‘ls diners que las majoralas recaudan ab sos càntichs són almoynas pera ‘l Santíssim.

»Las cansons que a cada un de nosaltres nos van cantar sentim no recordar la lletra pera publicarlas. No hi trobaria ‘l lector per altra part gayre bellesa de forma, que la mussa popular és més feconda en produhir que en pulirlas; però totes tenen un fondo y un sabor tan de la terra, que s’hi veu en ellas bategar una vida ufana dels sentiments a la pàtria que nosaltres, los catalanistas, volem reivindicar.

20150531aleixar03

»[…] No trigà molt, a nostra arribada al poble, en sortir la professó […] Obria la marxa al sortir de la Iglésia, la bandera dels fadrins, tota vermella; seguia la del Roser, blanca, una altra de blanca, un estandart y una bandera vermella, la de Santa Fímbria, que al extrem del pal hi portava una grossa y hermosa toya de flors, totas ellas ab son degut acompanyament de congregats y ‘l senyor rector portava sota tàlem la sagrada relíquia del altíssim que’s custodia en la seva parròquia, seguint un llarch acompanyament de donas.»

El text és prou interessant perquè ens mostra, en un context de festa major, un assaig o trobada de les majorales que probablement, a l’època, captaven en els llevants de taula de la diada. D’altra banda, la descripció de l’instrument, que al cronista li sembla triangular, de ben segur fa referència a la posició característica amb que es tocava l’instrument. Llàstima que, com apunta el cronista, «las cansons que a cada un de nosaltres nos van cantar sentim no recordar la lletra pera publicarlas».

20150531aleixar04

Les fotografies, de Montsant Fonts, corresponen a l’activitat realitzada el diumenge 31 de maig a la societat «La Unió» de l’Aleixar: xerrada de Salvador Palomar i audició d’una mostra de cançons de pandero —aplegades a l’Aleixar i improvisades— amb la tonada del poble, a càrrec de Laia Pedrol, amb la intervenció de Fina Anglès, que també va presentar l’acte.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s