Un folklorista de la vella escola

Ha mort Josep Bargalló i Badia (Reus, 1931), folklorista de la vella escola. Director d’esbart, col·lector i restaurador de danses tradicionals de les comarques meridionals del Principat, autor de la sèrie Balls i danses de les comarques de Tarragona, publicat per la Diputació de Tarragona a partir de 1991, o —entre altres obres— del llibre Restauració de les danses tradicionals de Reus (1992), que recull un seguit de propostes coreogràfiques que han servit de base, en bona part, per a la reconstrucció de molts balls de l’actual seguici festiu reusenc.

Ens vam conèixer fa molts anys —si fa no fa, prop de mig segle— fent teiatru, com diem a Reus. Entre altres obres que n0 recordo, Josep Bargalló va fer a començaments dels anys setanta una adaptació dels Pastorets de Rossend Llates, que volia que esdevinguessin els Pastorets de Reus. Jo feia de dimoni Pere Botero —com no podia ser d’altra forma— en aquelles representacions nadalenques al teatre de la Salle. I encara vaig continuar un temps fent teatre amb el Josep, al Bravium.

Mentrestant havia descobert el Bargalló folklorista, llegint els seus reculls —fulls mecanografiats, amb esquemes de coreografies, retall de premsa i altres documents, que després aniria publicant, molts cops literalment, en el seguit de volums que dedicà a cada comarca de la província. A casa del Josep vaig veure el primer pandero quadrat —una reproducció que s’havia fet fer— i vaig copiar un enregistrament —l’anècdota és que l’original es va malmetre— fet a la Palma d’Ebre, un document excepcional, que encara avui acompanya moltes de les meves conferències sobre el tema i que recorda als assistents la importància del seu treball com a col·lector de folklore.

Pel que fa a Reus, el treball de Josep Bargalló fou fonamental en la recreació del seguici reusenc de Festa Major. Si la recerca documental ens anava aportant dades històriques i informació sobre el context, les seves propostes de coreogràfiques van ser el punt de partida per al retorn de les danses al carrer. Ho explicava en el meu pròleg al seu llibre sobre les danses reusenques:

«Més que de recuperacions, potser, ens cal parlar avui de recreació o de reinvenció. I de necessitat d’una col·lectivitat que, a les acaballes del segle XX, utilitza uns referents històrics per a dinamitzar la seva festa. Si les obres de Joan Amades o Aureli Capmany eren les grans referències a nivell de dansa, treballs com els de Josep Bargalló i Badia apareixen per a esbarts i grups festius com la font de materials d’on treure informacions i sobretot les propostes pràctiques necessàries per a portar al carrer determinades manifestacions festives.»

Sota la direcció de Josep Bargalló vaig tirar la meva primera carretilla —a Reus— en una representació del Ball de la Mare de Déu, el 1978, ball en què també vaig fer de diable burlesc —per variar— entre 1992 i 1993, i col·laborar el 2004. He seguit el seu treball i contrastat els seus materials amb la meva recerca en estudis com els dedicats al folklore de Roser a Ulldemolins o el ball de valencians a Bellmunt. Les nostres discrepàncies en la forma d’interpretar les manifestacions festives del passat també es van fer evidents en algun moment, per exemple, en el model de moixiganga que calia recrear per al seguici actual de Reus.

bargallogaleres
En una imatge que mostra el rerefons de la recuperació dels elements festius, Josep Bargalló al costat d’una primera proposta d’indumentària i equipament per al Ball de Galeres de Reus (1999)

Josep Bargalló i Badia era un folklorista de la vella escola que aplegava objectes folklòrics —principalment danses— cercant la singularitat de cada indret, a partir dels testimonis d’unes persones grans entrevistades, i proposava unes restauracions que defensava aferrissadament com a expressió pura de la cultura tradicional front a les manipulacions sorgides de la Sección Femenina o, contemporàniament, al que considerava invents dels esbarts dedicats a l’espectacle d’escenari. Va participar i dirigir diferents esbarts —a Reus, Vila-seca, Falset…—,  però també s’ocupà de ballades a la plaça, recuperant jotes i balls de coques. Va impulsar la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. Volia, molts cops, mostrar als escenaris allò que havia estat al carrer i que —com va passar amb Gitanes, Prims, Mossèn Joan de Vic i tantes danses— podia tornar al carrer. Gran difusor de la jota com a ball propi de les nostres comarques, les seves posicions el van portar a debats intensos amb altres grups que també impulsen cursets i tallers.

Personalment, com em passa amb altres folkloristes històrics, entenc que la nostra manera de treballar sobre el patrimoni etnològic, interdisciplinària, amb una recerca sobre el context i la funció, més interessada en el coneixement d’unes formes de vida que en la recerca d’orígens i simbolismes, intentant no deslligar cada pràctica cultural del conjunt, és força diferent de la seva. I malgrat aquestes diferències, les seves aportacions etnogràfiques, fruit d’un treball de camp iniciat a mitjan segle XX, són prou valuoses i les seves propostes han estat un estímul per a la dinamització cultural, en l’àmbit de la dansa, en molts indrets.

El record a Josep Bargalló i Badia restarà de ben segur en les referències constants al seu treball en els nostres estudis. I la ciutat de Reus li ha de retre homenatge per la seva cabdal contribució a una Festa Major que avui és considerada com a patrimoni del país.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un folklorista de la vella escola

  1. manel carrera ha dit:

    En Josep Bargalló i Badia deixa una vastíssima i valuosíssima producció… i també una feinada per fer als dinamitzadors culturals de tots els pobles on va recollir dades sobre balls i danses. Aprofito per actualitzar la fitxa d’autor que tenim a festes.org, amb alguns dels seus treballs: http://www.festes.org/autor.php?id_autor=532

  2. Retroenllaç: El senyor Bargalló | El Món de Reus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s