Dibuixants i cultura popular

El Ball de Diables de Reus ha optat per reproduir el cartell de la primera Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan, del 1980, per anunciar l’acte d’enguany en què aquest acte fa 35 anys. La cercavila de foc reusenca fou ja des del començament una mena de correfoc, amb música, diables i una bèstia de foc, la Cabra, que és amb tota probabilitat el primer animal festiu construït a Catalunya per a participar en aquest tipus d’activitat festiva. I cal recordar  que  la denominació de correfoc, però, va sorgir a Barcelona amb motiu de les festes de la Mercè.

cercavilafoc2015

El cartell, amb dibuixos de Ramon Vilella, m’ha fet venir a la memòria la importància dels col·laboradors gràfics en la recuperació de la festa al carrer i la cultura popular en aquell moment. En el cas de Ramon Vilella, amb les seves col·laboracions amb el grup de teatre i música al carrer Taronjada Natural, la revista Pam i Pipa o els cartells d’anunci de diverses activitats culturals ireivindicatives a la ciutat. O també en el d’Albert Macaya, amb les seves col·laboracions amb Carrutxa i la seva revista Fulls de Treball.

L’evolució tecnològica, amb la difusió de l’òfset ràpid en substitució de les màquines de tipografia i òfset convencional, va facilitar enormement la confecció de cartells i revistes maquetats directament per col·lectius i associacions, que es portaven a la impremta per a ser reproduïts tal com raja.

La utilització de lletres transferibles, amb un ampli ventall tipogràfic, i l’aparició de màquines d’escriure elèctriques que possibilitaven canviar de tipus o escriure en columnes justificades –no sempre a l’abast–, deixaven pas a un treball de muntatge manual on molts cops, especialment en el cas de les revistes o fanzines, l’aportació gràfica era cabdal per a cohesionar el conjunt. Més d’un cop al dibuixant corresponia omplir els forats d’una maquetació condicionada pels recursos disponibles.

Tot plegat fa que molts cartells i publicacions d’associacions culturals i col·lectius ciutadans, entre finals dels anys setanta i mitjan anys vuitanta, tinguin un aire artesà, combinant tipus transferibles, textos a màquina i manuscrits, amb resultats estètics evidentment diversos.

Ramon Vilella, l’autor del cartell de la Cercavila de Foc de 1980, s’ocupava de la part gràfica de la revista Pam i Pipa, a l’entorn de la qual van sorgir diverses iniciatives culturals i festives, com aquesta celebració de la Nit de Sant Joan. Carrutxa va néixer aquell any com a «grup de recerca i acció sobre les festes i la cultura popular» que s’encarregava dels articles relatius a festes i tradicions populars que publicava la revista. Pam i Pipa va publicar, l’octubre de 1980, un interessant número extraordinari dedicat al còmic, amb una mostra de dibuixants reusencs i d’altres indrets, i un estudi sobre el còmic reusenc a la dècada de 1970. D’aquesta i altres publicacions d’aquell moment, en caldrà continuar parlant.

extracomic

Amb la introducció dels ordinadors personals i els programes de maquetació, el panorama va canviar radicalment. Fins avui, quan el ventall de recursos gràfics a la xarxa és enorme. I el d’abusos també. Per això, defensor com sóc de la lliure reproducció de textos i fotografies pròpies publicades en aquest blog, sense ànim de lucre i esmentant-ne la procedència, considero que és important reconèixer la feina i esbrinar l’autoria, sempre que sigui possible, dels materials emprats. I, a vegades, és tan senzill com enviar un missatge i preguntar-ho…

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Dibuixants i cultura popular

  1. spalomar ha dit:

    Nota: he centrat aquest article sobre unes publicacions concretes, tot i que –com apunto– n’hi ha d’altres i caldrà continuar parlant-ne: llibertàries, de col·lectius de joves o, com a cas concret, de Carnaval. En aquell moment la ciutat viu un esclat de premsa satírica carnavalesca que tindrà continuïtat durant bona part dels anys 1980.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s