Un reconeixement a la recerca

Aquesta passada festa major, l’Ezequiel Gort ha rebut un parell de merescuts reconeixements a la seva feina com a historiador, tant en el que ha estat el seu vessant professional com a arxiver municipal, com en el de membre de Carrutxa des de –pràcticament– la creació de l’associació. D’una banda, el dia de Sant Joan, després del pregó va rebre el Tro de Festa –un morter com els emprats per aviar la tronada– que atorga l’Ajuntament a les persones que han col·laborat en la dinamització de la Festa Major de Sant Pere. De l’altra, la colla del Bou li va donar la gorra de portador en l’acte que va precedir, l’endemà, la cercavila d’aquest animal festiu. Crec que no cal insistir en la vàlua del treball de l’Ezequiel, que, des de la proximitat, ja vaig comentar fa unes setmanes amb motiu de la seva jubilació, a finals de maig.

Ezequiel Gort amb la gorra de portador del Bou

Ezequiel Gort amb la gorra de portador del Bou

El reconeixement a la seva tasca, com ell mateix va comentar i voler compartir amb els companys de Carrutxa, ha servit per a posar en valor el treball de recerca. Efectivament, des de la dècada de 1980, al mateix temps que arreu del país sorgien associacions vinculades a la cultura popular i iniciatives de recuperació de pràctiques d’arrel tradicional, la creació de Carrutxa, a Reus –primer com a grup de treball informal, més tard com associació–, suposaria un intent prou reeixit de vincular teoria i pràctica, coneixement i recerca interdisciplinària, amb reflexions sobre el present i propostes de dinamització.

Una feina que, lluny d’acabar-se, continua en el dia a dia d’un centre de documentació on, aquest estiu, ens proposem prioritzar tasques de catalogació dels materials orals aplegats durant anys –principalment, els relacionats amb les cançons narratives i romanços– i de la producció reusenca de literatura de canya i cordill. Una feina no menys important que la catalogació del fons fotogràfic, en constant creixement, i d’una biblioteca especialitzada que, amb el nou local de l’associació, s’ha fet més accessible al públic.

Tot plegat, em ve a tomb per a fer dues reflexions personals. Sobre com, moltes vegades i amb la millor intenció, es demanen imatges o es fan consultes a títol personal que no tindrien resposta sinó fos pel treball col·lectiu de recerca i documentació que l’entitat genera. L’altra, com és ben sabut, que es pot practicar la cultura popular sense cap obligació de saber els orígens ni la història de la manifestació festiva en què es participa. Però tampoc costa tant informar-se quan se n’ha de parlar en públic o davant els mitjans. Sobretot quan hi ha persones que, com l’Ezequiel en particular o l’entitat en general, malden per posar a l’abast del públic tot aquest coneixement.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s