Botànica popular

Enguany, en què es commemora el centenari de la mort de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915), l’editorial Sidillà ha publicat dues obres cabdals en la seva producció com a col·lector de folklore. La primera, que va sortir el passat hivern, fou la Zoologia popular catalana, amb un excel·lent pròleg d’Emili Samper, i que es va presentar a la Biblioteca Xavier Amorós com a inici de les activitats que la ciutat de Reus ha dedicat a la memòria de l’escriptor i folklorista.

Aquest mes de juny acaba de sortir –amb pròleg de qui signa aquest blog– la Botànica popular, un recull que fou editat per primer cop el 1891, publicat per l’Associació d’Excursions Catalana. Aquest llibre de Gomis dedicat al món vegetal ja havia conegut una segona edició, que amb el títol de Dites i tradicions populars referents a les plantes, fou editat 1983 per l’editorial Montblanc-Martín i el Centre Excursionista de Catalunya, a partir d’una versió ampliada del primer treball que el mateix Cels Gomis havia enllestit l’abril de 1909. Botànica popular, tot recuperant el títol original, segueix aquesta segona edició, completant algunes notes, el nom de la comarca a cada indret de procedència dels materials aplegats i afegint una taula de noms i sinònims que recull les diferents denominacions anotades de cada planta, a més d’un índex topogràfic que facilita la consulta per territoris.

Si hi ha un fil que relligui la polifacètica activitat de Cels Gomis i Mestre és, sens dubte, la seva passió pel coneixement, indestriable de la seva voluntat de posar-lo a l’abast de tothom. Efectivament, podríem qualificar Cels Gomis com a escriptor, folklorista, difusor dels ideals llibertaris i de progrés, excursionista, autor de nombrosos articles de divulgació científica, de llibres d’ús escolar o de consulta sobre geografia i ciències naturals, bibliotecari i col·lector de peces per a diferents museus. Sempre interessat per la història i pel patrimoni material, gràcies a la seva feina com a enginyer va conèixer molts indrets i, conscient dels avenços tecnològics d’una societat en canvi arreu del món occidental, va voler aplegar, amb un sentit crític, els coneixements empírics, d’experiència i de transmissió de pràctiques, de creences i de pensament màgic, que va descobrir en molta gent, com a testimoni d’un riquíssim saber popular que pensava que calia conservar, però també contrastar amb rigor científic.

Partint d’una visió profundament lliurepensadora i del seu convenciment que l’educació és un instrument cabdal per a transformar el món i millorar la vida de les classes populars, cal cercar en l’obra de Gomis el nexe d’unió entre el científic, el folklorista i el publicista de les idees. Si com ell afirmà en el pròleg de la Meteorologia popular, va trobar un llibre en cada una de les persones que l’envoltaven, no és menys cert que des de l’observació científica, que interrelaciona plantes, animals, rius i meteorologia, no s’està mai de proposar una lectura atenta del llibre de la naturalesa.

Cels Gomis s’ocupa aquí dels sabers i creences relacionades amb el món vegetal que tants cops havia descrit en els seus llibres educatius. Aquest és, però, un llibre de folklore. Hi anota i exposa allò que les persones saben o creuen saber de les plantes, quin és el seu simbolisme en la cultura el poble, quines supersticions –preocupacions, en diu– es sustenten en les propietats atribuïdes a cada planta. I ho fa desplegant un gran ventall de recursos. Hi figuren dites i aforismes, cançons i jocs, remeis casolans i supersticions, rondalles i facècies. Un repertori de literatura popular que ens apropa als usos dels vegetals en la cultura popular, explica el seu simbolisme –com la vinculació de la malva als difunts o de diferents herbes al festeig o al rebuig amorós– i també explica, per exemple, el perquè del nom que reben els habitants d’algunes poblacions. O com el creixement dels vegetals, amb l’exemple de les faves, assenyala l’inici de determinades tasques agrícoles

Com a folklorista, però, Gomis no s’està d’explicitar el seu distanciament crític respecte a la versemblança de moltes de les creences que recull, una actitud que és comuna a bona part dels seus treballs i que expressa moltes vegades amb una discreta ironia. «A Catalunya hi ha encara qui creu en bones i males herbes», explica. «Les que es cullen la nit de Sant Joan, abans de l’eixida del sol, pertanyen a la categoria de les primeres. I és que la imaginació popular s’afigura que durant el solstici d’estiu adquireixen el màxim de virtuts.» O bé, quan explica els debats que genera entre la canalla l’observació de les fulles de les oliveres el dia de l’Ascensió. O el costum de la gent instruïda de tallar-se les ungles en dilluns per no patir mal de queixal!

Tanmateix, en la cultura popular resulta difícil separar la ciència popular, basada en el coneixement empíric de les propietats de les plantes, de la creença irracional arrelada en la religió o en el pensament màgic. Sabers i supersticions formen, molts cops, un tot indestriable. En aquest sentit, la Botànica no vol ser un estudi crític. Gomis anota, amb el rigor en el contingut i en el lèxic que caracteritza el seu treball, allò que ha escoltat de la gent del país i ho complementa i contrasta amb allò que, en altres cultures i amb altres llengües, persones diferents afirmen.

botanicapopular

Cels Gomis i Mestre
Botànica popular
La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2015

 

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Botànica popular

  1. Retroenllaç: Herbes que tallen ferro | La Teiera

  2. Retroenllaç: Reivindicació de la carabassa | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s