A l’agost, les festes del carrer de Sant Llorenç

Un altre barri reusenc que celebrava festes estiuenques a la segona meitat del segle XIX fou el que tenia el carrer de Sant Llorenç com a eix principal: de la plaça del Prim al camí de Riudoms, amb els carrers que pugen cap el de Sant Joan. Les festes, a l’entorn de la diada del 10 d’agost, solien fer-se el cap de setmana posterior. El 1871, per exemple, llegim al Diario de Reus:

«Ayer, con motivo de ser San Lorenzo, la calle del mismo nombre celebró dicho día con algun festejo, preparándose gran fiesta, según se nos ha dicho, para el domingo próximo.»

Entre els actes anunciats, en destaca un per la seva originalitat, un cós de coixos –hem de suposar que els participants anaven lligats d’alguna forma que els hi dificultava la cursa–, que comptava amb els premis habituals en aquest tipus de competicions: un corder, dos galls, dos conills i una coca, respectivament, per als primers classificats. Les sagristanes van repartir espígol i coques per les cases i l’ofici es va fer a l’església de Sant Joan (a la Providència). També es van aviar tronades i una colla de ball de valencians, acompanyada pels grallers, va fer una passada pel barri. El diumenge a la nit es va disparar un castell de foc a la plaça de la Revolució (que encara no s’anomenava del Prim) i es va enlairar un globus.

Com passava amb altres festes de carrer, la proximitat en el calendari amb altres celebracions –per exemple, la de Sant Domènec, que festejava el carrer de Llovera, entre d’altres– condicionava la intensitat de la festa, sobretot quan s’aprofitaven els caps de setmana propers. Però, de fet, més que competir, hom sospita que els diferents veïnats procuraven mantenir l’ambient de festa durant tot l’estiu. La festa de 1893, per exemple, se celebrà el diumenge 13 d’agost:

«Los vecinos de la calle San Lorenzo celebrarán hoy la fiesta del santo de su nombre con varios regocijos públicos, entre los cuales figuran disparos de salvas de morteretes, bailes públicos y juegos de cucaña. Anoche hallábase ya adornada caprichosamente la citada calle, la cual producirá efecto vistosísimo.»

També en diumenge i una mica més allunyada de la diada patronal se celebrà la del 1900, el diumenge 19 d’agost, amb un programa que transcric sencer per ser un dels més complerts que he localitzat. És interessant de constatar els diferents premis que s’atorguen a les curses d’ases i d’homes:

«Por la mañana:
A la 7, salida de las parejas de sacristanes, esparciendo el aromático espliego, acompañados de las tradicionales gralla y la banda Juventud Reusense.
A las 8, solemne misa en la parroquial iglesia de San Juan Bautista (Providencia).
A las 9, refresco a las parejas de sacristanes, servido en el Gran Café de España.
A las 11, reparto de tortas, por las repetidas parejas.
A las 12, disparo de salvas de morteros.

Por la tarde:
A las 3, juegos de cucaña en las calles del barrio.
A las 5, corrida de burros, concediéndose los siguientes premios: 1º, 15 pesetas; 2º, 10; 3º, 5º y 4º, 2,5 pesetas.
El curso de tal corrida, será: Plaza de Prim, calle de S. Lorenzo, Riudoms, Paseo Sunyer, Calle S. Juan, Plaza de Prim, Arrabales de Santa Ana, Teatro, S. Pedro, Robuster, Jesus Bajo y alto, calles de S. Salvador, Estrella, Sol, S. Esteban, S. Lorenzo y punto de salida.
A las 6, corrida de hombres (cós), otorgándose los premios siguientes: 1º un carnero, 2º dos pollos, 3º dos conejos, y 4º dos tortas y cebollas.
Saldrá de la plaza de Prim y recorrerá las calles de S. Lorenzo, calle San Juan, P. Prim, calle Monterols, Plaza Constitución, calle Mayor, Cementerio viejo, Arrabales de Robuster, bajo y alto de Jesús, calles de S. Salvador, Estrella, Sol, S. Esteban, S. Lorenzo y punto de partida.

Por la noche:
A las 9, disparo de un castillo de fuegos artificiales por el pirotécnico don José Murgadas (a) Escala.
A las 10, lucido baile de sacristanas, amenizado por la banda Juventud Reusense

La festa va ser un èxit, amb una gran afluència de públic. El Diario de Reus es queixà que el local on es va voler fer el ball de sagristanes era massa petit.

Moltes festes de barri van desaparèixer al primer terç del segle XX, però el diari Las Circunstancias encara anotava el 12 d’agost de 1913: «con el disparo de un ramillete de fuegos artificiales anteanoche terminaron las fiestas organizadas por los vecinos del barrio de San Lorenzo en honor a su patrón, el de las parrillas».

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s