El Ball de Sant Bartomeu a Albinyana: teatre festiu i identitat local

Al Camp i al Penedès, amb l’entrada del segle XXI han contemplat la revitalització d’una pràctiva festiva de teatre popular que havia estat enormement vigent al segle XIX i en les primeres dècades del segle XX: els balls parlats.

Un esclat de propostes locals que s’orienta a l’entorn de dues grans temàtiques: la religiosa, amb narracions hagiogràfiques o llegendàries de fets extraordinaris; i la satírica, amb abundants referències sexuals o escatològiques, i crítiques a fets o personatges d’actualitat. Potser han tingut menys èxit els referits a fets violents o de bandolers, si exceptuem el Ball de Serrallonga. Cal no oblidar, a més, els balls parlats dels diables històrics, representació explícita de l’eterna lluita entre el cel i l’infern.

D’aquesta forma a balls com el de Dames i Vells de Tarragona o el Ball de la Mare de Déu de Reus, el Ball del Sant Crist de Salomó o els diversos Balls de Diables, s’hi han afegit recuperades representacions de malcasats, criades, o vides de santes i sants.

En els balls de caire burlesc, l’actualització és i ha de ser constant, amb canvis en el text i, si s’escau en els personatges, fet que justifica la seva sortida anual a la festa. Els balls de temàtica religiosa, que han perdut en bona part el caire pedagògic que van tenir en el passat com a forma de transmissió d’una història i d’uns valors cristians, conserven o recuperen la seva força com a referents d’identitat local. I, en més d’una vila, no es representen cada any, fet que els hi atorga excepcionalitat. És el cas de balls parlats que només es representen cada cert període o quan la diada del patró s’escau en diumenge. Un tret prou comú a diverses representacions de teatre popular, com és el cas de la Vida de Sant Antoni a les comarques del sud del Principat i nord del País Valencià.

Aquest és el cas del Ball de Sant Bartomeu d’Albinyana que, després de la seva recuperació el 2010 –any en què es celebrà el mil·lenari de la primera referència documental sobre la població– i la representació del 2011, s’acordà fer-lo cada cinc anys. El ball s’havia representat al segle XIX i es conservava el text antic, en castellà, que fou traduït i adaptat al català, el 2003 per Manuel Bofarull.

Enguany s’ha representat a la plaça Major, organitzat per la societat Unió Albinyanenca, amb la participació del Cor de la Passió i els grallers «La cresta de la Canya» i la complicitat (vestuari, perruqueria…) de mig, sinó tot, el poble. El resultat és excel·lent. La proposta conserva la simplicitat que havia caracteritzat històricament els balls parlats, amb una escenografia mínima –de fet, una reixa i un tronc– amb entrada dels personatges a la plaça i representació dalt d’un entaulat que, evidentment, compta amb una millor il·luminació que al segle XIX. El paper de la narradora, conduint l’argument aporta agilitat; la aportació musical del cor i de la colla de grallers, que acompanya la dansa que assenyala els canvis d’escena, o la presència de tots els personatges a la vista del públic són característiques pròpies d’aquest gènere teatral. L’obra sintetitza els moments claus de la vida, els miracles i martiri del sant, espellat i degollat, amb el rerefons constant de l’enfrontament entre el cristianisme i les creences paganes, que s’associen al dimoni.

Tot plegat fa de la representació un ritual festiu, on actuants i espectadors coneixen sobradament la trama –com passa amb altres formes de teatre popular– i la representació esdevé, en definitiva i més enllà de les creences religioses personals, un exercici de refermament d’una identitat com a comunitat. Teatre del poble per al poble.

El punt d’actualitat l’aporten, com era pràctica comuna també en el passat, els parlaments del diable burlesc. El dimoni malèfic, aliat dels antics déus que combat el cristianisme, esdevé a la fi de l’obra, personatge divertit que fa broma d’allò que ha passat al poble, amb un llenguatge provocador que contrasta amb la solemnitat dels parlaments anteriors. També en aquest aspecte, la intervenció del diable fou ben reexida.

El ball havia estat prou popular i s’ha representat, al llarg del temps i en diferents versions, en altres poblacions com Roda de Berà, Montferri, Sitges, Reus –el tenim documentat a finals del segle XVIII– o Tarragona. El 2004, Salvador Arroyo i Manuel Bofarull van publicar Folklore d’Albinyana i les peces (Cossetània ed.) on trobareu més informació sobre la història d’aquesta representació.

En definitiva, cal felicitar al poble d’Albinyana per aquesta proposta festiva que, tot recreant una pràctica teatral històrica, és avui patrimoni immaterial, part viu de la cultura popular del país.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Ball de Sant Bartomeu a Albinyana: teatre festiu i identitat local

  1. Quim Nin ha dit:

    Moltes gràcies Salvador per acompanyar-nos ahir al vespre. Va ser una nit que portàvem preparant des de feia mesos per tal de fer viure a les persones que ens acompanyessin el que tu tant bé resumeixes: teatre del poble i per al poble

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s