Ulldemolins: homenatge a Josep Figueras «Panto»

Josep Figueras a Montsant, amb un dels seus fills i Eulàlia Barrasetas (1999)

Aquest divendres 28 d’agost, Ulldemolins va recordar a Josep Figueras Rius «Panto» (1922-2013). Una xerrada de Núria Rafel, de la Universitat de Lleida, sobre l’Edat dels Metalls a Ulldemolins i una de Toni Palomo, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre els treballs arqueològics que es desenvolupen en l’actualitat a la Cova dels Fems, van servir per il·lustrar la importància del patrimoni arqueològic del municipi –de la coveta de l’Heura, les mines de la Solana del Bepo, la necròpoli de les Obagues– i alhora destacar la importància de Josep Figueras com a persona interessada en l’arqueologia, coneixedor excepcional del territori, col·laborador de prehistoriadors com Salvador Vilaseca i de diferents arqueòlegs que han passat per Ulldemolins fins a temps recents.

Núria Rafel

Núria Rafel va explicar com l’interès de Josep Figueras pel coneixement del passat es va palesar de ben jove, acabada la Guerra Civil, quan s’adreçà a diferents museus amb un seguit de troballes que havia localitzat en moments tant difícils com trobar-se refugiat en una cova, durant els bombardeigs que va patir la població. Així va conèixer a Salvador Vilaseca Anguera amb qui col·laborà en diverses recerques. I com durant més de cinquanta anys ha estat acompanyant d’altres arqueòlegs que s’adreçaven a casa seva interessats per la riquesa del patrimoni de la vall d’Ulldemolins.

Efectivament, en el terme de la població s’han localitzat diversos jaciments d’extraordinària importància per conèixer les primeres comunitats humanes d’agricultors i ramaders, amb nombroses peces de sílex i ceràmica, primers miners amb troballes excepcionals –a nivell europeu, com va destacar Núria Rafel– com les eines de la mina de la Solana del Bepo o que reflecteixen la transformació de les primeres societats humanes i les creences com el conjunt d’urnes funeràries de la necròpoli de les Obagues. Toni Palomo, de l’equip que excava la cova dels Fems, va destacar la riquesa del jaciment i la seva importància en l’estudi dels primers agricultors.

Toni Palomo

L’acte va acabar amb un reconeixement a la família de Josep Figueras per part de l’Ajuntament i de l’equip d’arqueòlegs que treballa actualment a la població.

Observant el terra, a la recerca d’indicis d’antics poblaments

Encara caldria afegir un altre mèrit en la trajectòria de Josep Figueras com a gran coneixedor del terme i del seu patrimoni. A mitjan segle XX, recomanat per Salvador Vilaseca, va arribar a Ulldemolins Ramon Violant i Simorra, en el curs de la seva recerca per a l’Etnografia de Reus i la seva comarca. El «jove pagès i abellaire d’Ulldemolins», com l’esmenta, l’acompanyà el 1953. Ell mateix ens ho explicava mig segle després quan, amb motiu del centenari del naixement de Ramon Violant, treballava sobre les recerques prioratines de l’etnògraf del Pallars. I vull recordar les converses amb el Panto sobre el doctor Vilaseca i el museu de Reus, o sobre les feines de pagesos, pastors o carboners –i de la seva com abellaire– dels camins de Montsant, que coneixia prou bé perquè el travessava quotidianament, en el transcurs de les nostres pròpies recerques. O alguna, dalt de Montsant, la diada de l’aplec a l’ermita.

Com apuntava Toni Palomo, de ben segur que hi ha moltes persones en moltes poblacions que mereixen aquests homenatges, perquè la col·laboració de la població ha estat i és clau en el coneixement del patrimoni del país. En el cas d’Ulldemolins, quan s’expliqui l’interès del seu territori per al coneixement del passat remot, no es podrà oblidar el paper del Panto.

Aplec de Montsant (2008)