Normes locals en un món global

Vull ser optimista i creure que el procés participatiu que vol engegar el govern municipal reusenc respecte a l’ordenança de civisme –formalment derogada, però totalment vigent– servirà per a obrir un debat constructiu que aporti propostes per a millorar la convivència quotidiana de les persones que habitem a la ciutat de Reus i, sobretot, per a debatre sobre la societat en transformació constant que ens ha tocat viure.

No és exactament el mateix establir mesures per a garantir el civisme que generar polítiques per a fomentar la convivència. Aquest és el repte, més complex i molt més important, si volem afrontar la ciutat del segle XXI.

Vivim en una societat imperfecta, manifestament injusta en força aspectes, amb desigualtats socials evidents i situacions personals insatisfactòries, que fomenta l’individualisme, que equipara la felicitat al consum, que fomenta la insolidaritat i que afavoreix ben poc la posada en valor dels béns comuns.

Pot ser que, en major o menor mesura, aquest món en què vivim expliqui –les justifiqui o no– determinades conductes personals que mostren el poc interès pel benestar col·lectiu, el menyspreu pels altres o per la conservació de l’espai públic. Segur que en una societat molt més justa, més igualitària, més tolerant, fins i tot ratllant la utopia, encara hi hauria problemes. I persones que, malgrat tot, trencarien amb les pràctiques de convivència més consensuades. No s’hi val, però, com a excusa. La nostra realitat quotidiana és molt lluny de qualsevol utopia igualitària i el que pertoca és saber cap on volem avançar: si cap a millor o cap a pitjor. Hem de prendre opcions.

Vivim en una societat on les diferències s’accentuen i les cultures es troben, es creuen i poden entrar en conflicte, on les migracions són massives i sempre dramàtiques –d’una forma més palesa quan milers de persones fugen d’una guerra– i no s’aturaran, on la crisi sistèmica de l’economia continuarà afectant de forma discriminatòria a la població. Una societat on, a manca d’oportunitats i millors alternatives, anar vivint i que els demés es fotin pot acabar essent principi bàsic per a generacions senceres.

Hi ha qui reclama la defensa de la «nostra» societat –la d’uns quants– davant totes les amenaces: fronteres més impermeables, normes més restrictives, controls més severs, càstigs més contundents…, disposats a ser cada cop menys en favor d’una societat, només suposadament, més segura. Qui de la demagògia vol treure benefici polític atiant la malfiança entre veïns i adobant el conflicte. Qui alimenta la xenofòbia i el racisme.

Anem amb compte. Des de Reus no canviarem el món de cop i volta, però si que podem i hem de bastir un model de ciutat acollidora, que impliqui al màxim les persones que hi viuen en l’esdevenir col·lectiu, que valorin l’espai comú i en tinguin cura perquè és seu. Una ciutat que estimi i es faci estimar per les persones que hi viuen.

No són paraules boniques. Això implica mesures en molts àmbits, des de l’educatiu fins al suport a un associacionisme que fomenti el coneixement i la comunicació entre les persones, la participació en esdeveniments col·lectius i l’autogestió social; posant en valor la solidaritat i impulsant polítiques d’ús dels espais públics que afavoreixin la realització d’activitats, perquè les places siguin punts de trobada i que la vida als carrers vagi més enllà del consum. I trobar solucions reals per a problemes concrets –com el fet, per exemple, de poder tenir animals de companyia al nucli urbà– sense amagar-los. Mesures per a una millor consciència en la generació de residus i el seu reaprofitament. Per a generar espais d’intercanvi i, sobretot, no criminalitzar la pobresa. No emprant la por com a argument. No afavorint els rumors i combatent les llegendes urbanes que estigmatitzen determinats col·lectius de persones. Generant identitats compartides i evitant que les prohibicions generin símbols d’identitat resistents. Reflexionant sobre el que ha succeït i succeeix en altres ciutats d’Europa. En definitiva, bastint alternatives necessàries per a una societat que, globalment i local, evoluciona.

Mentrestant, podem, efectivament, racionalitzar les ordenances locals, evitant mesures inconcretes o sense duplicar normes de caire superior. Però si aquest procés participatiu només ha de servir per a, canviant línies, punts i comes, passar el tràmit de la nova aritmètica municipal, haurem perdut una nova oportunitat de treballar per una ciutat millor.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s