Sobre carretilles i versots

Aquest passat cap de setmana, el Ball de Diables de Reus va organitzar –en el marc del cicle «Parlem de foc»– unes jornades divulgatives a l’entorn d’aquesta manifestació festiva. Una proposta prou interessant per a conèixer el ball, en diversos aspectes, del passat al present. Així, el dissabte al matí es va parlar dels dos models històrics que segueixen o han inspirat les actuals colles. D’una banda el ball de diables amb personatges definits, parlaments i un nombre estable de components, conservat al Penedès i avui majoritari. I, de l’altra, el ball de participació individual, amb sortides amb un nombre variable de components que, tot i que en l’actualitat només es conserva en diades concretes, ha definit les característiques i la forma d’evolucionar de colles com la de Reus o les Borges del Camp.

 

20150912parlemfoc

La carretillada –actuació de plaça en què els components del ball avien una gran quantitat de carretilles i altres artificis pirotècnics des de les seves maces o ceptrots– és avui un moment en què moltes colles concentren els seus esforços. El nom té els seus orígens a l’Arboç, però avui –entesa com una actuació de lluïment, amb un públic que no ha d’entrar dins el foc– és una denominació genèrica que designa un espectacle que exigeix planificació i preparació. Res a veure amb el fet que algunes colles acabin exercint de pirotècnics de baix cost.

Finalment, es va parlar dels components teatrals del ball, amb les representacions de la lluita entre l’infern i el cel –s’anomeni ball parlat o acte sacramental– i els versots satírics propis dels diables. Fou una sessió divulgativa, tenint en compte que els diables reusencs no fan parlaments habitualment– que va permetre comparar l’experiència de Sant Quintí on s’ha conservat la forma històrica del ball, amb Vilafranca, que va renovar fa anys els seus textos, o Vilanova, constatant en cada cas com es vincula, o es diferencia, el component burlesc amb a la trama argumental de l’enfrontament entre els diables i sant Miquel. I també la introducció en el ball, pel que fa al recitat dels versots, d’elements escenogràfics i teatrals per tal de generar veritables espectacles de carrer amb contingut humorístic i crític, amb els problemes que això ha comportat alguna vegada.

No hi hagué debat, tot i que darrerament algunes veus han reivindicat la necessitat que els versos, a més de tenir aquest nom, ho siguin. Cal potser una reflexió sobre el tema. Tant els balls que segueixen més les pautes històriques –Sant Quintí com a paradigma– com els que han incorporat més elements parateatrals –com el de Vilafranca, però també l’Arboç o, ara, també Vilanova– cerquen, i aconsegueixen, un objectiu idèntic: fer broma i sàtira.

Tal com passa amb altres formes d’expressió popular, com la glosa, pot ser tan eficient en el seu missatge una corranda de quatre versos com una fórmula poètica més elaborada. Però això no treu que no es valori la qualitat de la composició. Com que els versos del ball es preparen i s’han d’improvisar al moment, ñes bo plantejar la necessitat que, alhora que es treballa l’escenografia, introduint elements d’impacte o sorpresa, es vetlli per la qualitat literària dels textos.

20150913parlemfoc

No hi hagué debat perquè a Reus, d’on era bona part del públic, els diables no fan versos de festa major. En fan per Carnaval, a l’enterrament del braç, i a la representació del Ball de Sant Miquel. Aquest és la recreació del que podria haver estat l’antic ball, anterior al segon terç del segle XIX, i que després es va representar de forma diferenciada del Ball de Diables. El seu desenvolupament i el text actual que, en part, poua d’una experiència de recuperació de balls i danses de fa més de trenta anys, necessitaria una revisió. Certament, el coneixement que tenim avui dels balls parlats, de la seva estructura i forma d’evolucionar, permet treballar amb més rigor els aspectes teatrals de carrer que comporten aquestes manifestacions festives. Sense menysprear la feina feta fins ara i, d’altra banda, sense oblidar que les fórmules més senzilles poden ser igualment eficients. En aquest sentit, engrescaria els diables de Reus a generar un renovat Ball de Sant Miquel, com a manifestació de teatre de plaça i diferenciat del propi Ball de Diables, amb un text argumental de qualitat i cercant, a partir dels models coneguts, l’encaix de l’indispensable component satíric.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s