Músics de lluny, instruments propers

El dissabte passat, 3 d’octubre, vam poder gaudir de l’actuació de Skazíteli, un conjunt de tres músics procedents de la república de l’Altai, ubicada –dins la Federació Russa– al límit amb Mongòlia. El concert formava part d’un espectacle que, amb el suport del Ministeri de la Federació de Rússia, volia apropar el públic a la cultura de l’Altai i Sibèria.

skaziteli

No sóc cap especialista en músiques d’arreu del món, però fa anys que n’escolto i, en el cas concret d’aquesta àrea geogràfica tan llunyana, m’hi vaig interessar fa bastants anys. Sense desmerèixer la qualitat artística del conjunt de dansa Zori Tiumeni, el cert és que poder escoltar en directe aquesta música ètnica fou una experiència del tot satisfactòria. El grup Skazíteli va oferir una mostra de cant vocàlic difònic i fragments de cançons del seu país, amb una interpretació excel·lent dels seus instruments nacionals, com l’ikili, el topxuur, el komus o el xoor. Sense entendre la llengua, hom podia copsar –amb la capacitat d’aquests artistes de crear ambient, reproduint tota mena de sons de la natura, i l’estructura de les melodies– les possibilitats i la força de la seva narrativa.

Vull, per tant, felicitar la Germandat de Santa Llúcia, que, amb el suport de l’Ajuntament i del Teatre Fortuny, porta a Reus aquestes mostres –des de fa uns anys– en el marc d’unes jornades dedicades a la cultura russa a diferents indrets de Catalunya.

komus

Un dels instruments que van emprar els músics de l’Altai en la seva actuació fou el komus, un instrument antiquíssim i conegut arreu del món, també a casa nostra. Em refereixo a l’arpa de boca, instrument idiòfon que consta d’un marc metàl·lic amb una llengüeta al mig, que sona pinçant amb el dit la làmina que sobresurt d’aquest marc, fent vibrar la llengüeta i emprant la cavitat bucal com a caixa de ressonància. El seu ús es vincula en diverses cultures a rituals i pràctiques de caire espiritual. Us ben juro que la combinació entre el so de l’arpa de boca i la tècnica de cant difònic d’aquests músics fou senzillament màgica.

arpabocaestoig

I de terres molt llunyanes a instruments que ens són força més propers. Es troba per molts indrets d’Europa, on ja era conegut en època romana i el trobem per tot l’àmbit català amb els noms de guimbarda o samsònia. A Occitània es coneix com a guitarreta, a Gascunya, o arbeba, al Delfinat. A Sardenya, com sa trumpa.

samsonia1

Ramon Violant i Simorra, a Els pastors i la música, considera la samsònia com un instrument típicament de l’ofici, emprat pels pastors ripollesos. També el feien servir els pastors del Lluçanès, mentre acompanyaven els ramats en la transhumància. Joan Amades, al Costumari Català, relaciona aquest instrument amb la matança del porc, explicant que havia estat costum ballar al vespre al so del matador que havia sacrificat la bèstia:

«La tonada havia de ser sonada precisament amb samsònia: la força del costum refusava tot altre instrument. La gran majoria de matadors sabien tocar aquest instrument com una mena de complement de l’ofici,; tant era així que si algú no era alhora mataporcs i músic de samsònia, no tenia tanta requesta com els altres […] La samsònia, amb el seu singular estoig, venia a formar part del conjunt d’eines del mataporcs, que portava dins d’una bossa de pell de truja.»

samsonia2

En l’actualitat, la samsònia, guimbarda o arpa de boca és potser poc emprada, però encara prou coneguda a casa nostra. Escoltant aquests músics llunyans es pot descobrir les possibilitats sonores d’un instrument que, de fet, ens és ben proper.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s