Cels Gomis i les cançons de pandero

Hi ha vegades que els projectes de treball es creuen: aquesta tardor, mentre commemorem el centenari de Cels Gomis i Mestre –i expliquem la seva trajectòria, idees i obra–, acabo també la redacció d’un estudi sobre l’ús del pandero quadrat en el costumari popular, dins el programa «Cantar amb el pandero». Tot plegat, se m’acut barrejar ambdues temàtiques en un sol article. Permeteu-me la llicència.

A la ressenya de l’obra de Pere Vidal, Cansoner català del Rossselló y de Cerdanya. I: Corrandas. II.: Cansons del pandero (Perpinyà, 1885-1886), publicada al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, la tardor de 1886, Cels Gomis i Mestre manifesta el seu desconeixement de l’existència de panderos quadrats a Catalunya i d’un repertori específic que s’acompanya amb aquest instrument:

«En las Cansons de pandero nos dóna lo senyor Vidal la descripció de un pandero quadrat ab dos pells, una per banda. Aquest instrument, al que l’autor dóna el nom de pandero català, no l’hem vist enlloch en la Catalunya espanyola, ahont lo pandero no es diferencia en res del castellà o andalús. En la nostra Catalunya no són tampoch las pabordesas las que tocan lo pandero, puig generalment van acompanyadas de una música o, senzillament, del tamboril y l’ fluviol. Aquestas cansons de pandero, que nosaltres ne diríam de llevant de taula, són completament novas per nosaltres, excepció feta de tres o quatre.»

Pot resultar estrany que Cels Gomis, que havia aplegat centenars de corrandes, follies i altres cançons de la tradició oral, manifesti la seva sorpresa davant una pràctica folklòrica que al darrer terç del segle XIX era prou vigent en nombroses poblacions del país. Cal tenir, però, en compte quins foren els recorreguts i les característiques de la recerca de Gomis, condicionada pel seu treball en la construcció de línies del ferrocarril, carreteres i altres obres públiques. Bona part dels seus informants són homes –el repertori de pandero és bàsicament femení– que treballen amb ell, o bé dones, que entrevista en les seves estades en cases de pagès on fa estada. Quant a la geografia, l’ús del pandero per part de les confraries del Roser era comú als bisbats de Lleida, Urgell i Tarragona, però no als de Vic o Solsona, on es documenten severes prohibicions. I pel que sabem, en bisbat de Tortosa sobretot en les poblacions més properes al de Tarragona. El desconeixement que apunta Gomis, doncs, ens ajuda a definir una mica més l’àrea d’ús de l’instrument.

Gomis coneix els panderos rodons, ben documentats en l’acompanyament de les rondes i balls de plaça, al costat de les formacions de corda, a les comarques meridionals del Principat. Hem de pensar que, en els seus viatges, no va poder observar cap casament o bateig amb presència de majorales o pabordesses del Roser, acompanyant el seu cant amb el pandero quadrat,

El testimoni de Gomis és prou interessant. Diu que les publicades per Vidal li semblen del tot noves, però ell recull, efectivament, cançons de capta o de llevant de taula que són equivalents, en forma i funció, a les interpretades al so del pandero. N’és exemple tòpic la que comença:

Quina taula tan ben parada,
de dames i cavallers,
quina taula tan ben parada,
tot lo bé de Déu hi ha

Que sovint apareix com a cancó d’entrada o salutació en els repertoris de capta. De fet, en els materials aplegats per Gomis, hi ha diverses cançons que podrien ser emprades com rondes, cançons de dansa o de pandero. Un fet que es del tot habitual en la col·lecció de cançons curtes on, sense una indicació precisa de l’informant, és difícil atribuir una categoria o altra al repertori. En els nostre cas, són diversos els exemples de cobles de salutació o de festeig que hem aplegat com a cançons de dansa o de pandero, segons l’indret o la persona que ens l’ha comunicat.

Amb tot, entre els centenars de cançons que Gomis va recollir, n’hi ha alguna que, per la seva estructura literària i contingut, podria ser emprada com a cançó de pandero. Només a tall d’exemple:

Te penses ser una reyna
perquè ets d’una casa gran,
de molt més grans que la teua
ne cauhen moltes cada any
De molt més grans que la teua
ne cahuen moltes cada any
que’l món sempre dóna voltes
y ho tomba tot de dalt baix.

En tot cas, amb el fet de constatar el seu desconeixement, Gomis dóna bona mostra del rigor de la seva feina. Sempre amb l’objectiu de copsar visions del món, mentalitats, que es reflecteixen en dites, cançons o tradicions llegendàries, i poc aficionat a fer atribucions genèriques, com altres folkloristes del seu temps i posteriors, recull allò que observa i anota la procedència, la geografia és clau en la seva obra.

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s