Reivindicació de la carabassa

S’apropa Tots Sants i, amb la celebració, torna el debat entre les pràctiques més autòctones, com la castanyada, i els costums arribats d’altres indrets, com el disfressar-se de mort vivent. En aquest context, la carabassa, buida, imitant una cara i amb una espelma al seu interior, ha esdevingut icona del Halloween. I sovintegen les imatges negatives vers aquest noble fruit de la carabassera o carbassera, com també se l’anomena.

De fet, es tracta d’una planta prou ben arrelada, si em permeteu la gracieta, al nostre costumari popular. Permeteu-me doncs que m’enfili com una carbassera i escrigui aquestes notes de ràpid creixement en la seva defensa. Ja n’hi ha prou de tanta carabassa maleïda i marginada. Però sense enfilar-me jo mateix a la planta, ja que no hi ha motiu per a l’enuig.

Encara és més o menys viva l’expressió «donar carabasses» en referència a les fallides propostes amoroses, i més d’un recorda el concepte de carabassa aplicat a un suspens escolar. Com cantaven a la Ribera d’Ebre, i va recollir Cels Gomis a la seva Botànica popular:

«Carabassa me n’has dat,
pensant que n’era meló,
més m’estimo carabassa
que un tall de carabassó.»

I podeu entendre que tractar algú de rabassut com un carabassó o ser un tap de carabassó, no era un elogi.

dibuixcarabassa

(wikimedia)

En el llenguatge popular s’associa, a vegades, el cap amb la carabassa. Fins i tot en la seva denominació científica —«com tens la cucurbita»—, però no sempre tenir un cap de carbassa és massa bo. Sovint és sinònim de ser una mica beneit o tenir el cap buit.

De petit havia jugat amb altres xiquets i xiquetes al pare carabassot. El diccionari Alcover-Moll el recull com a joc de noietes:

«Les carabasses: joc de nenes, molt freqüent al Camp de Tarragona, al Priorat, a la Ribera d’Ebre i al Maestrat. S’hi juga de la següent manera: les jugadores fan rotllo, sentades en terra, i cadascuna té un nombre determinat. Una altra jugadora es posa al mig del rotllo i diu: ‘A l’hort de mon germà, hi havia un carbasser que hi havia tres (o altre nombre) carabasses. La jugadora que té aquell nombre diu: ‘¿Com tres carabasses?’ La d’enmig pregunta: ‘¿Doncs quantes eren?’ i l’altre respon: ‘Sis’ (o un altre nombre). La del nombre al·ludit torna a negar que fos aquell el nombre de carabasses, i n’anomena un altre, i axí van seguint fins que una jugadora s’equivoca dient un nombre massa alt o dient el seu propi, en el qual cas paga penyora.»

A Reus, del jugador o jugadora que es posa al mig, en diem «pare carabassot». Josep Iglésies, al seu estudi sobre els Jocs tradicionals de brivalla i joventut de Reus (1977), aporta diverses variants de la cantarella del joc que fan referència als claus que necessita un fuster per a fer un galliner, les avellanes que li van donar de postres a un pagès, a l’hostal de la Sang, o als ciris que surten a la professó de Divendres Sant.

La pràctica de buidar carabasses, retallar ulls i boca, i posar-hi una espelma a dins, també era costum entre la canalla de casa nostra. Si més no, en alguna població vora l’Ebre. Personalment, el vaig conèixer, en recerques de fa tres dècades, de persones grans, gens sospitoses d’haver estat influenciades per tradicions celtes passades pel sedàs de la societat de consum. He llegit en diferents articles a la xarxa que també s’havia fet a Osona, pel Ripollès o a la Segarra. També he trobat —a V. Labrado, Llegendes valencianes (2007)– la figura de la bubota, feta amb una creu de fusta a la qual se li posava una carabassa dalt de tot, amb dos forats per ulls i un ciri encès a dins. Aquest nom s’aplica a d’altres fantasmes populars.

La carabassa s’emprava en altres festes. N’és exemple aquest testimoni de l’ajuntament burlesc dels fadrins, per Innocents, a la Febró:

«Aquell dia, al sortir de l’església, es tenia que pagar. Agafaven una carabassa fumada, hi posaven oli i sutge, i emmascaraven la cara de les noies a la sortida de missa, segons havia disposat l’ajuntament dels joves. La carabassa era el sello de l’Ajuntament i qui no pagava a la sortida de l’església, l’emmascaraven. Hi havia dos joves, un a cada costat de la porta i qui ells volien pagava.»

O també a Arbolí:

«El dia de Sant Esteve aquí es feia el dia dels Innocents. Els tres majorals de la confraria de Nostro Senyor feien una panera de bocinets de pa i carabassa i la portaven a dins de l’església, a beneir. A la sortida de l’església la gent havia de besar la carabassa tallada que els majorals aguantaven pel mànec a la porta de l’església.»

Podria continuar parlant de carabasses, costums populars i festes. S’hi voleu afegir algun costum o identificar algun indret del país on també s’havien buidat carabasses per Tots Sants, no cal dir que els comentaris seran benvinguts. Tot plegat, permeteu-me doncs reivindicar aquest fruit dins la nostra cultura popular. I prou, que de carabassa, ni poca, ni massa.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Reivindicació de la carabassa

  1. cuinacinc ha dit:

    Hola Salvador,
    Felicitats pel post!
    Et deixo el post que vaig escriure recuperant una recepta amb carbassa:http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/11/empanadon-de-carbassa.html
    Bona castanyada!

  2. spalomar ha dit:

    Comentari des del facebook:
    Joan Pellisa: A la Fatarella també es feien farolets de carbassa. Es feia amb carbasses de carretell o del rabequet, de les que no són per a menjar. Jo n’havia fet alguna de petit tal com m’havia ensenyat ma iaia, però ja era un costum perdut. Normalment s’hi tallaven sols, llunes i estrelles, a més de les inicials de qui la tallava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s