Castanyada al barri

Enguany, després de més de trenta anys, Carrutxa ha tornat a organitzar una castanyada popular, amb festa i música. I l’experiència ha estat del tot positiva. Aquest cop, en col·laboració amb l’Associació de Veïns d’Horts de Miró i la complicitat de colles com la del gegantó Pau Miró, del barri, els gegants de l’Institut Pere Mata, el Bou de Reus i els grallers de l’Aula de Sons. Sense oblidar Roba Estesa, que hi van posar la solfa i l’animació, a més del bar Toribio, el Casal Despertaferro, l’AE la Mulassa i de totes les persones que van col·laborar a aportar la infraestructura i a solucionar problemes tècnics de darrera hora.

20151031reus02

La castanyera de l’AV Horts de Miró

Insisteixo a fer la llista aproximada de col·laboracions perquè –per raó de l’edat–, després de l’èxit de la castanyada popular d’ahir, em venen al cap les castanyades que a començaments de la dècada de 1980 vam contribuir a organitzar a La Palma, espai emblemàtic avui de la ciutat i que aleshores maldàvem per salvar, amb aquesta mateixa dinàmica de complicitats i solucions tècniques a l’últim moment.

Algú pot pensar que la castanyada pública, amb castanyera i xocolatada, amb cercavila d’elements festius pels carrers del voltant i amb ball, té poc de castanyada tradicional. Efectivament, el costum neix sobretot a l’àmbit familiar, com a moment de trobada familiar per a recordar els difunts, pregar per ells i menjar. Però el cert és que, a partir del segle XIX, la castanyada esdevé pública, amb el cafès repartint castanyes i vi ranci als seus clients, i balls al so de l’acordió. A banda de les castanyades a la plaça que es feien en algunes poblacions de muntanya. També és en aquest moment quan a les ciutats apareix el costum de rifar panellets i confitura a les pastisseries o a les societats culturals o recreatives.

En aquest pas de l’àmbit familiar al més col·lectiu, el costum esdevé més festiu i lúdic. I, com a festa, és punt de trobada i de relació de la comunitat. Aquest sentit té plena vigència en el present, més enllà de si hem de menjar castanyes o buidar carabasses per a posar-hi una espelma dins. Perquè, més enllà del nom, interessa si la festa propicia la relació i la col·laboració entre les persones, aportant un punt de trencament amb allò que és més que quotidià, o simplement és producte de consum.

I avui, diada de Tots Sants, cap a la rifa de panellets, costum que ve del segle XIX i que continua vigent a l’actualitat.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s