Cels Gomis i l’Aragó

L’interès de Cels Gomis i Mestre per la cultura popular no coneix fronteres. Allí on la seva activitat professional com a enginyer el portava, Gomis recollia mostres de literatura oral, cançons, rondalles o llegendes.

Observà costums i pràctiques religioses i anotà creences, alhora que anotava les característiques del territori, la seva orografia, o visitava jaciments arqueològics. Va treballar per terres andaluses, a Castella i al País Basc, però sobretot va fer estada a terres aragoneses, amb motiu de la construcció de diferents línies de ferrocarrils.

Fruit del seu treball són articles al butlletins de l’Associació d’Excursions Catalana o del Centre Excursionista de Catalunya. Al seu fons personal, conservat a l’Arxiu de Reus, hi trobem llibretes de treball de camp —per exemple, una de 1881, on recull notes sobre Guadalajara i l’Aragó, o una de 1884 que porta per títol Zaragoza a Cariñena. Febrero a Julio 1884—, un diari parcial —De Montsó a Benasque. Notas de viatje—, de 1881, unes notes històriques d’Alcanyís, Casp, Mequinensa, Graus i Montsó, entre altres, notes per a un article sobre la cançó popular a la ribera de l’Èssera…

festesgraus

Festes de Graus

Entre el març de 1863 i el febrer de 1864, Gomis havia participat en l’estudi del ferrocarril de Reus a Saragossa, en el tram entre Reus i Favara. Entre 1880 i juliol de 1881, fou cap de secció en els estudis del ferrocarril directe de Barcelona a Saragossa i Madrid. A començaments d’aquell any anà a Benasc i hi féu estada l’hivern de 1882, treballant en el port entre Benasc i Graus. Com a resultat d’aquella estada publicà «La vall de Benasc», a l’Anuari de 1882 de l’Associació d’Excursions Catalanas. I encara tornà a treballar, entre 1881 i 1891, en diferents estudis per a la línia dels directes de Barcelona a Saragossa i Madrid.

Josefina Roma, que ha estudiat el treball de Cels Gomis a l’Aragó, comenta: «La etapa aragonesa de su trabajo profesional nos muestra algo que pocos folkloristas de su tiempo podían hacer: la descripción de su propio diario de campo. Sus experiencias y meditaciones tienen para nosotros un gran valor puesto que nos dan la oportunidad de seguirle en el desarrollo de su investigación» («Cels Gomis y su trabajo en Aragón», a Temas de Antropología Aragonesa, 5, 1992). Explica Roma que el folklorista es trobava a terres aragoneses com a casa.

«En Santa Liestra y en San Quílez, que en lo religioso dependen del obispado de Lleyda, hablan castellano pero conservan aún muchos dichos y aforismos catalanes […]. Por lo demás cantan indistintamente en catalán y castellano, con la particularidad que he encontrado mujeres que cantaban coplas catalanas sin saber que querían decir, y sólo por haberlas oído cantar a sus abuelas. Aquí una muestra de sus canciones:

“Si vols tenir bona vida,
fica’t minyoneta a dida;
si la vols tenir millor,
a casera del rector.”»

(Cels Gomis, «De la Vall de Venasch a Graus», 1882)

Conèixer el treball de Gomis a l’Aragó ens permet, doncs, apropar-nos un cop més a la seva visió global de la cultura popular i a les diferències de criteri que el separen dels seus coetanis, ocupats en el que Josefina Roma anomena l’etnografia del desig, que distorsionava la realitat perquè aquesta fos exemple d’un model ideal, exemple a seguir o admirar.

Dins del cicle d’activitats que organitzen l’Ajuntament de Reus i Carrutxa amb motiu del centenari de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915), el proper dijous Josefina Roma parlarà de les recerques de Cels Gomis a l’Aragó.

Dijous 26 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus
«El treball de Cels Gomis a l’Aragó»
Conferència de Josefina Roma, antropòloga

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s