Entre el passat i el present: l’etnografia del desig

Malgrat suposar que després d’uns mesos de commemoració i a la fi d’un cicle de conferències sobre Cels Gomis i Mestre poca cosa hi havia per afegir, la intervenció de l’antropòloga Josefina Roma –que va parlar el passat dijous a l’Arxiu Municipal de Reus sobre el treball de Cels Gomis a l’Aragó– va enriquir-nos amb aportacions interessants per al coneixement de l’obra d’aquest escriptor i folklorista, amb valoracions crítiques que esdevenen motiu de reflexió per al present.

20151126CGMreus02

Perquè, a la fi, recordar el treball d’aquest reusenc que va morir ara fa cent anys ha estat tan útil per apropar-nos al seu temps, al paper del folklore en la construcció d’una determinada visió del país o a l’existència d’un catalanisme obrerista injustament oblidat, com per obrir la porta al debat sobre com aquest passat encara és vigent en les percepcions de la cultura popular.

En el seu estudi sobre el treball de Gomis a l’Aragó, Roma empra el concepte d’etnografia del desig per a referir-se a la voluntat de molts folkloristes d’aplegar només aquells costums i pràctiques que s’adiuen a un model idealitzat de societat passada. Si Cels Gomis representa l’excepcionalitat respecte dels seus coetanis en aquest sentit, pel seu mètode científic i la seva visió crítica de determinades creences o pràctiques, no ho és menys que aquesta etnografia del desig continua present, en major o menor mesura, en algunes recerques actuals, tant pel que fa a la idealització del passat com a la construcció interessada d’escenaris de present.

20151126CGMreus01

D’altra banda, com bé va fer notar Josefina Roma, Cels Gomis no s’escapa de tendències comunes en els estudiosos del seu temps, que necessiten avui d’una revisió crítica. N’és una mostra clara el tractament del patrimoni material moble. L’anomenat excursionisme científic recull –o rapinya– el patrimoni rural –arqueològic, documental, etnogràfic– com a objecte de col·lecció per a museus associatius urbans. Una actuació que desvincula molts objectes del seu context i menysprea el valor simbòlic que aquests poden tenir per a les persones del seu entorn, transformant objectes de devoció en art, per exemple. Una posició no gaire allunyada d’aquella que el món occidental té respecte de la cultura material dels països colonitzats.

Aquí també ens podem preguntar si, en la nostra societat actual, la recerca sobre la cultura popular ha abandonat el mer col·leccionisme d’objectes folklòrics –també del patrimoni immaterial– en benefici de la interpretació i el respecte a les comunitats d’origen. O si l’estètica de l’objecte fa oblidar la seva funció o simbolisme.

En definitiva, i sempre és bo recordar-ho, conferències com la de la professora Roma ens ajuden a conèixer personatges del passat, però també ens han de servir per a interrogar-nos sobre el nostre present.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s