Zoologia, botànica, rondalles, poesia, cançons…

Amb una activitat que comptarà amb una mostra de cançons populars es clourà, a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, el cicle d’activitats que la pròpia Biblioteca, l’Arxiu de Reus i Carrutxa hem organitzat aquest 2015 per a commemorar el centenari la mort de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915).

Durant tot l’any, conferències i presentacions de llibres, lectures de textos, mostres de documents i articles o notícies a diferents mitjans, hauran contribuït a donar a conèixer la vida i el treball de Cels Gomis, un personatge singular i gens conegut, en la història de la recerca folklòrica i el catalanisme obrerista al nostre país. De ben segur, haurà estat una contribució petita, però necessària, que no vol dir, ans al contrari, que no retornem sobre la seva persona o els seus materials en els propers mesos.

llibresgomis

La commemoració, a Reus i en altres indrets, també ens ha aportat la recuperació o l’edició de nou de diverses obres de Cels Gomis. D’una banda, fa un any, l’editorial Sidillà, de la Bisbal d’Empordà, publicava Zoologia popular catalana, en una edició enriquida amb un índex topogràfic i les il·lustracions de David Granato i amb un pròleg d’Emili Samper. Amb la mateixa fórmula, el juny d’engany, Sidillà publicava Botànica popular catalana, recuperant el títol original de 1891, també il·lustrada. Són dues obres que permeten apropar-nos al treball de Gomis i ens fan descobrir creences i pràctiques culturals del passat o encara vigents, en alguns casos. I aquest mes de novembre, per iniciativa de Gràfiques del Matarranya, ha sortit, en edició facsímil, Aubades y capvespres, un llibre de poemes on es fa evident la petjada de la literatura popular, i que ajuda a entendre la polifacètica personalitat de Gomis. Cal afegir-hi encara dos llibres de Cels Gomis que mai arribà a publicar com a tals: Les rondalles de Cels Gomis. Edició, catalogació i estudi, a cura d’Emili Samper, editat a l’abril, per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i el que es presenta aquest desembre.

Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) manlleva, en part, el títol del treball que publicà l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana de 1882, «Aplech de cansons populars catalanas», aplegades majoritàriament per Gomis. Aquest recull fou la primera publicació de Gomis específicament dedicada a l’estudi del folklore i una de les moltes aportacions que féu al coneixement de la cançó popular en l’àmbit català i de l’Estat espanyol. Efectivament, Cels Gomis destaca, en el conjunt de la seva obra sobre el folklore, com a entusiasta col·lector de cançoner, especialment del que podem classificar com a cançons curtes —cobles, corrandes o follies, com li agrada d’anomenar-les—, però també de cançons narratives més llargues, romanços o balades.

La publicació, que reprodueix diversos treballs —com el que motiva el títol— i aplega altres materials que es troben al Fons «Cels Gomis i Mestre» de l’Arxiu de Reus, no vol ni pot ser l’edició integral del seu cançoner. Té la voluntat, en la commemoració d’aquest centenari, d’apropar-se a un dels àmbits més rics en la recerca de Cels Gomis, perquè malgrat l’extens corpus de textos per a cantar que aplegà, a l’igual que fa amb altres àmbits de la literatura popular, no arribà a publicar específicament cap cançoner. Corrandes o cançons infantils són, com refranys, creences o rondalles, testimonis per a copsar una visió del món, la mentalitat de les classes populars del seu temps vers el seu entorn o els fenòmens de la natura, tot i que era ben conscient de la importància de la cançó com a eina de comunicació entre les persones, d’expressió de sentiments i d’idees, que acompanya la monotonia d’un determinat treball o possibilita l’esbarjo i la festa.

cobertaaplec

La coberta del llibre reprodueix la que ha estat imatge gràfica del cicle d’activitats de tardor, la fotografia de Cels Gomis davant un grup de treballadors del ferrocarril, probablement coetanis i treballant en una línia que va contribuir, en diversos moments de la seva activitat professional com a enginyer, a construir: la que va de Barcelona a Saragossa, passant per Reus, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Perquè Gomis recull la veu popular, les creences i les cançons del poble: homes i dones que viuen de la terra o pagesos que han esdevingut proletaris en els treballs del ferrocarril.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Zoologia, botànica, rondalles, poesia, cançons…

  1. Retroenllaç: Novetat editorial: Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre (1841-1915) | Grup d'Estudis EtnopoèticsGrup d'Estudis Etnopoètics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s