Foc que és patrimoni

focpatrimoni

La declaració de les falles pirinenques com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO ha posat en valor els costums relacionats amb el foc a les festes catalanes. En aquest cas es tracta de foc de combustió, d’un seguit de pràctiques vinculades majoritàriament al solstici d’estiu –falles, haros, brandons– a excepció de la fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que té lloc per Nadal, al solstici d’hivern.

Aquest reconeixement patrimonial, que afecta més de seixanta poblacions d’Andorra, país que impulsà la candidatura, Catalunya, Occitània i Aragó, és una bona notícia. La declaració posa en valor nombroses festes d’un territori força ampli, implicant tres estats, fet que sens dubte li atorga un especial interès.

De retruc, la declaració hauria de servir per donar a conèixer pràctiques del tot semblants que trobem arreu dels Països Catalans, sobretot en el temps hivernal, entre Nadal i Reis. No tant per encetar ara una cursa de peticions de reconeixement patrimonial com per divulgar i copsar el valor que tenen aquests costums, tant a nivell local per a les persones que hi participen, com en la percepció que en pot tenir el conjunt de la població.

Atxes, falles, aixames o fatxos –algunes denominacions emprades per la canalla en les festes del cicle nadalenc–, són presents en el costumari del país, de Taradell a Elx, de la Riera de Gaia, Tona, Vandellòs o Aiguafreda a Xixona, Relleu o Tibi, per esmentar algunes poblacions. Amb característiques semblants, però amb particularitats pel que fa a l’organització o preparació de cada celebració.

Cal felicitar, doncs, a les persones que han treballat i han aconseguit aquest reconeixement de les falles pirinenques com a patrimoni de la humanitat. I recordar que, amb les fogueres de Sant Joan, les barraques i foguerons de Sant Antoni o l’indespensable ús de la pirotècnia, els diables i el bestiari, entre altres costums, som un país de foc dins entorn cultural que ens apropa a altres països del sud d’Europa on el foc és protagonista de la festa.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s