Crònica personal de la cloenda de l’#anyGomis

El passat dijous 3 de desembre, a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, l’acte de cloenda de la commemoració del centenari de la mort del folklorista i lliurepensadors Cels Gomis i Mestre va comptar amb la participació de Laia Pedrol, que va posar veu a unes cançons aplegades de la tradició oral fa més de cent trenta anys. Es presentava el llibre Aplec de cançons populars catalanes. Cels Gomis i Mestre 1841-1915, una edició que, entre altres materials, aplega articles —com aquell que el títol manlleva— i textos no publicats de conferències que es troben al seu fons personal, conservat a l’Arxiu de Reus.

20151203cgm01

Cristina Garreta, al mig, Elisenda Cristià i Ferran Sugranyes van presentar l’acte (Foto: E. Samper)

La preparació del llibre, que he coordinat, ha comptat amb significatives col·laboracions d’altres persones de l’associació i d’Emili Samper, que n’ha fet el pròleg. De la feina de transcripció de textos manuscrits i publicats, amb Judit Gamundi i Montsant Palomar, a la revisió lingüística de Ferran Sugranyes o la bona i eficient feina de Ricard Solana en la maquetació i impressió. I si em poso a esmentar noms és perquè el llibre només vol ser un tast d’un treball força més extens que, des de l’entitat, s’ha anat fet en aquests darrers mesos a l’entorn del cançoner, els romanços o la literatura popular. De ben segur, hi haurà motiu per a continuar parlant-ne en els propers mesos.

20151203cgm02b

(Foto: Montsant Fonts)

L’acte de cloenda tanca un cicle d’intervencions de qualitat que ha permès apropar-nos a la figura i l’obra de Cels Gomis, però també conèixer moviments socials i idees o reflexionar sobre conceptes i mètode en el nostre treball sobre la cultura popular.

Presentar un recull de cançons no era fàcil. D’una banda, perquè l’autor de la recerca ha estat motiu d’un any de conferències i activitats de divulgació. Vaig insistir, això sí, en la importància de Cels Gomis com a folklorista de les comarques meridionals de la Catalunya Nova, en un moment en què altres cercaven les essències de la catalanitat mirant al nord, a la Catalunya Vella i al Pirineu. Bona part de les cançons aplegades al llibre són corrandes o cobles per a entonar a ritme de jota –follies, les anomena Gomis–, recollides a una ribera de l’Ebre que va del Delta al Matarranya. Hi ha també, però, cançons més llargues, com les que va publicar a l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana de 1882.

Després de trencar el gel —o de crear un ambient càlid, si ho preferiu— amb una cançó de bressol que Gomis segurament havia escoltat a Reus i que nosaltres hem aprés d’una àvia prioratina, avui centenària, i d’una petita mostra de cançons de pandero, Laia Pedrol, que ha tingut cura de transcriure les partitures de la publicació original, ens va oferir algunes balades.

20151203cgm03

Laia Pedrol va interpretar algunes cançons recollides per Cels Gomis, acompanyant-se del pandero quadrat o de la guitarra (Foto: E. Samper)

Les cançons narratives, balades o romanços, s’adapten prou bé a contextos diversos. D’una banda, com a cants de treball, acompanyant feines agrícoles o domèstiques repetitives, en colla si són conegudes per tothom. I alhora com a forma de comunicar notícies o històries fantàstiques que una persona interpreta i altres escolten. En aquesta línia, la proposta que va fer Laia Pedrol, amb una excel·lent interpretació, adobada amb observacions sobre el repertori i algun comentari divertit sobre els arguments, va connectar força amb el públic assistent.

S’obren altres possibilitats, ara que la pràctica del cant popular pel plaer de cantar va arrelant, a Reus com en molts altres indrets, amb trobades a l’entorn de la cançó improvisada o experiències de taverna com la del «Folk i ferro». Hi ha un bagatge del passat a redescobrir i recrear d’acord amb la mentalitat i les necessitats de l’avui.

L’acte de cloenda d’aquest Any Gomis reusenc va comptar amb la presència necessària de representants de l’Arxiu i de la Biblioteca, que han organitzat amb Carrutxa les activitats, de l’Ajuntament de Reus i del Departament de Cultura de la Generalitat. Acostumat a escriure i a parlar pel descosit, però, no em vull estar de donar les gràcies a totes les persones –sobretot a aquelles que els hi costa aparèixer en públic– que han fet possible aquests mesos de treball i activitats.

I a continuar amb noves propostes.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s