La Corbella: memòria del Reus llibertari

Si, com diuen, tots els sants tenen vuitada, també la tenen les commemoracions de personatges com Cels Gomis i Mestre, folklorista i lliurepensador. Aquest divendres 11 de desembre, en la presentació del segon número de La Corbella. Revista d’estudis llibertaris del Camp de Tarragona a l’Ateneu Llibertari de Reus, Emili Samper Prunera parlava amb l’entusiasme que el caracteritza, d’aquest reusenc de naixement i resident a molts indrets en el transcurs de la seva vida, mort fa cent anys, d’ideologia llibertària, que s’interessà per la cultura popular —rondalles, refranys, cançons, creences— i considerava l’educació i la difusió del coneixement eines de transformació social. A La ideologia política de Cels Gomis i Mestre a les pàgines d’Acracia, Samper ens apropa als ideals anarquistes de Gomis, que descriu la situació dels jornalers andalusos, explica la seva visió de la Història o la seva preocupació per la ignorància de les classes populars, en una època en què estava directament implicat en els moviments socials i fets esdevinguts al país, en una etapa molt activa que no s’estronca amb el pas dels anys, tot i que Gomis abandoni la primera línia de la lluita social. Recordant que «en les poesies, en els treballs excursionistes i folklòrics, així com en els manuals pedagògics, es pot resseguir la ideologia d’aquest personatge tant interessant i, encara, dissortadament, tan desconegut» que Samper va convidar, un cop més, a  descobrir.

20151211ateneu

Ginés Puente que ha escrit, amb Marta Alari, De Soledad Gustavo a Teresa Mañé: un breu recorregut per la premsa anarquista de finals del segle XIX, ens va apropar a una dona, nascuda a Cubelles però molt vinculada a Reus, Teresa Mañé. Primera mestra laica de l’estat espanyol, es va casar pel civil amb el reusenc Joan Montseny —Federico Urales— i van obrir la primera escola mixta de la ciutat, que funcionà fins que la repressió governamental sobre els anarquistes obligà al seu tancament. Teresa Mañé Miravet és una figura important en el moviment llibertari hispànic, ànima de l’empresa editorial familiar, que massa sovint ha quedat eclipsada pel seu home i per la seva filla, Frederica Montseny, dirigent de la CNT i que fou la primera ministra d’un govern espanyol, durant la Guerra Civil. Ginés Puente va reivindicar una Teresa Mañé feminista i llibertària, amb un sòlid bagatge intel·lectual, que es va plasmar en publicacions com La Revista Blanca o Tierra y Libertad. Com apunta l’article, «encara que l’obra de Soledad Gustavo és extensa i els seus continguts diveros —ja que va tractar qüestions com la teoria anarquista o la lluita obrera—, cal destacar el seu discurs feminista. Es aquí on situem els tres temes principals del seu llegat: l’amor lliure, el matrimoni i el divorci, i, finalment, l’emancipació de la dona. Tots ells, enfocats i analitzats des d’una òptica heterosexual.»

Figures com les de Cels Gomis i Teresa Mañé, més enllà de les trajectòries diferents, s’apropen sobretot en la seva voluntat de fer de la difusió, en llibres i revistes, de les idees i el coneixement crític, de fomentar la conscienciació i el debat entre la classe treballadora per tal de transformar la societat. Conèixer Gomis i Mañé ens fa descobrir un Reus lliurepensador, republicà i llibertari que organitzà, el 1885, el primer Certamen Socialista de l’estat i que convé reivindicar front a visions carrinclones i reaccionàries del nostre passat, d’acord al que és objectiu de la revista: que el coneixement de la Història i les Històries és imprescindible per a construir una societat més justa.

corbella2

La revista inclou també els articles de Ferran Aísa, Un full d’avantguarda a Reus i Tarragona: La Columna de Foc, i d’Helena Casas, El Bloc Feminista de Tarragona. Espais de lluita i de llibertat femenina a la Tarragona dels anys 1970-1980.

La Corbella. Revista d’estudis llibertaris del Camp de Tarragona
Ed. Lo Diable Gros. Núm, 2 (2015)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s