El ball dels Innocents a Bellmunt

Entre el repertori de balls parlats, sabem de l’existència del ball dels Innocents perquè es va representar a Bellmunt del Priorat fins a començaments del segle XX, amb el text en castellà, com molts balls del segle XIX. En el seu argument figuraven escenes de com els reis d’Orient decidien seguir l’estrella que els guiaria i de la seva trobada amb Herodes, de l’anada dels pastors a Betlem i de l’adoració de l’infant Jesús, i, és clar, de la matança dels innocents a mans dels soldats del rei. Podria ser més o menys semblant a les representacions que en altres poblacions es coneixien com a ball dels Reis o ball del Naixement.

mortinnocents

La matança dels innocents, en un gravat de fil i canya

A Bellmunt —població on la diada d’Innocents és festa major– el ball es representava prop de l’església i era interpretat només per homes; fins i tot els personatges femenins –que n’hi havia pocs– eren interpretats per nois joves. Un dels components que aportava espectacularitat al ball radicava en l’entrada dels reis, seguint l’estrella. Aquesta era una mena de fanal guarnit que lliscava per una corda posada entre el balcó de l’Abadia i l’entaulat on es realitzava la representació. Els mags deien versos com aquest:

«Oh, qué estrella más hermosa
esta noche en la esfera ha aparecido,
ya nos servirá de guía
para llevarnos al sitio.»

El moment clau de l’obra, i el que provocava el desenllaç sagnant, era la trobada dels reis d’Orient amb Herodes. Aquest s’interessava per la seva missió:

«¿Dónde vais, amigos míos,
dónde vais por estas tierras,
con marchas tan precipitadas
y sin pedirme licencia?»

I els reis li responien:

«A Belén de Galilea,
a adorar al Rey de los reyes,
que ha nacido estos días
conforme las profecías
de Miqueas i de Elías.
Por esto vamos los tres,
con gran pompa y regocijo,
a postrarnos a sus pies.»

Pel que fa a l’escena de l’adoració dels pastors, sembla que es representava al mig de l’obra, potser com a interludi entre els dos moments principals: la trobada amb Herodes i la posterior persecució dels infants. En aquesta escena, els pastors cantaven i feien música. S’ha conservat, si més no, un dels instruments emprats, un flabiol de boix, i també el record de la nadala que cantaven els pastors:

«A Belén andamos
con grande alegría
a adorar al Mesías
y a la Virgen María.

Aprisa, aprisa,
por estos llanos,
aprisa, aprisa,
para adorarlo.»

Però el moment culminant i el més recordat per les persones grans de Bellmunt que ens van parlar era, sens dubte, la matança dels innocents. Ens van explicar que s’anaven a comprar pepes –nines de cartró– a Reus, probablement a La Alianza, que després eren degollades entre l’esglai del públic assistent. Com en altres balls parlats, les escenes de sang i fetge tenien força atractiu.

El ball acabava amb la intervenció del diable burlesc, un personatge molt característic en la tradició de balls parlats. La seva funció –sense cap relació necessària amb el fil argumental– és intervenir al final de l’obra recitant uns versots que fan referència, en to de broma, a persones i esdeveniments d’actualitat al poble. Dels versos del diable només es recorda aquest, força adient, a una població que concentra bona part de les seves celebracions al mes de desembre: les dues festes patronals –Santa Llúcia i els Innocents–, a més de la de Santa Bàrbara –patrona dels miners– i les diades de Nadal i Sant Esteve:

«A la setmana que som,
pollastrets i gallinetes;
en ser la setmana entrant,
carabassa i farinetes.»

Si us semblen exagerades tantes festes de cop, cal recordar aquesta llegenda local: s’explicava que quan els Sants Innocents ja eren patrons de la població, van voler –perquè totes les festes no fossin al mes de desembre– celebrar Sant Jaume com a festa major d’estiu. Les persones que van estar al capdavant d’aquesta idea van emmalaltir o van morir sobtadament. Vist això, ho van deixar córrer.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El ball dels Innocents a Bellmunt

  1. Retroenllaç: De l’escenari al carrer: teatre popular nadalenc | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s