Cara de formiga

formiga

Cap d’any. Quan faltin pocs minuts per a la mitjanit, cantaré una cançoneta, ben coneguda arreu, que vaig aprendre de petit i que provocava un joc divertit amb els meus germans:

«No t’estic amiga,
cara de formiga,
no t’estimaré
fins a l’any que ve.»

La cançoneta ha perviscut en el repertori familiar i ens la cantem a casa, amb la Montsant o amb les filles segons els anys. Enguany hi som tots. Als reculls de folklore l’he trobada amb variants als dos darrers versos: «no te n’estaré / fins a l’any que ve» o «no t’ho seré mai / cara de fregall», per exemple.
El cert és que aquest joc infantil ha restat en la meva memòria com a referent del moment, més que la tradicional i apressada ingesta de raïm.
Res, que tot plegat és una excusa per a desitjar-vos un bon canvi d’any.
I millor 2016, tot sencer.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cara de formiga

  1. m dolors ha dit:

    I continuava… fins l’ any que ve…i encara no ho sé”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s