Notes sobre les representacions dels Pastorets a Reus (1)

Pessebres vivents i representacions teatrals dels Pastorets constitueixen, en l’actualitat, formes d’escenificació d’una visió popular del Nadal sincrètica entre la tradició cristiana transmesa pels textos evangèlics, canònics o apòcrifs, i la recreació d’un passat idealitzat de la pròpia comunitat com a societat agrícola, ramadera i artesana.

La ciutat de Reus compta amb una tradició important de representacions teatrals vinculades a la celebració del Nadal. Al segle XIX, explica Amades, sortia pels carrers un ball parlat, el Ball del Naixement de l’Infant Jesús a Betlem, que representava el misteri del naixement de forma senzilla. La considera com un dels precedents dels Pastorets, tot i que podem pensar en formes coetànies de representar un mateix tema. Són diversos els exemples de coexistència de representacions teatrals de carrer o en escenaris amb una mateixa temàtica argumental.

pastorcillos

Al darrer terç del segle XIX les representacions dels Pastorets –en castellà– eren habituals al Teatre Principal, ubicat on ara hi ha el Museu Salvador Vilaseca. Tenien com a protagonistes a Borrego i Bato. Com descriu una novel·la costumista, Los Porpras. Crónicas familiares del tiempo del rey Amadeo, en referència a 1870:

«Negro rojo: la boca negra del infierno representada por una cara colosal, feísima, de ojos espeluznantes, dientes afilados, fauces de fuego, que vomitaba demonios a granel. Enseguida, arengas temerosas de Lucifer.»

L’ambient popular, en una peça on tothom coneixia més o menys l’argument i els diàlegs esdevenien secundaris davant les corredisses de pastors i dimonis, podia acabar en un guirigall. Explicava el Diario de Reus, el 1874:

«Nuestros teatros hánse visto con buenos llenos durante estos días, estrenándose en el Principal la obra titulada Los Pastorcillos en Belén o sea la Perla de Nazaret, que ha atraído a la gente menuda, y convirtiendo el teatro en una plaza donde todo el mundo grita y nadie se entiende. En algunas representaciones los mismos actores que en ellas han tomado parte se han visto obligados a suplicar del público que se guardara silencio, pues de otra manera se haria imposible la continuación.»

Amb l’obertura del Teatre Fortuny, el 1883, les representacions van passar a fer-se al nou equipament. El Diario de Reus explica que es van programar per a les festes nadalenques de 1884 i que per això es van adquirir «algunos trastos viejos del antiguo Teatro Principal»; suposem que utillatge i decorats. El periòdic era, en aquell moment, força crític amb l’empresa responsable del teatre i va considerar la representació de «Los pastorcillos de Belén» un espectacle lamentable.

A les acaballes del segle, foren ben conegudes les representacions dels Padres del col·legi de Sant Pere Apòstol. El 1897 van formar un col·lectiu d’activitats –avui diríem extraescolars–, anomenat «Tertulia Escolar», que preparava sessions literàries o representacions fora de les hores de classe o durant les vacances. Segons explicava el diari Crónica reusense:

«Por de pronto, nos consta se está ensayando con gran actividad para las próximas vacaciones de Navidad, el religioso drama «Los Pastorcillos en Belén», al que van unidos números de escogida música, formando todo de un efecto sorprendente. A fin de que el acto resulte más brillante, el P. profesor de pintura les prepara magníficas decoraciones al pincel, que se inaugurarán juntamente con el mencionado drama.»

Les representacions anaven adreçades sobretot a les famílies dels alumnes, repartint-se entrades nominals, i es van mantenir fins a mitjan gener, amb una festa final que va acabar amb un castell de focs al pati de la institució.

Les representacions als Padres van continuar fins ben entrat el segle XX.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s