Notes sobre les representacions dels Pastorets a Reus (i 3)

Els Pastorets foren de les primeres obres teatrals que el franquisme deixà representar en català. El 1942 ja se’n feien a l’Auxilio Social. També les noies, i només les noies, de l’asil feien uns Pastorets que portaven per títol La llum ha davallat del cel.

Un local que comptà amb una llarga tradició de Pastorets fou el Centre Catòlic, al carrer de la Presó, que acollí l’entitat d’aquest nom fins a la Guerra Civil i, posteriorment, fou seu de l’Acció Catòlica i del Bravium. Allí s’han representat, entre altres, Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, La Flor de Nadal o L’Estel de Natzaret, obra de Ramon Pàmies, estrenada el 1903, una de les versions més dramàtiques d’aquest tipus de repertori.

A la dècada de 1970, al teatre del col·legi La Salle es van representar Els Pastorets de Reus, una adaptació de Josep Bargalló i Badia de l’obra de Rossend Llates publicada el 1952.
L’entitat que ha conservat les representacions durant molts anys, fins al present, ha estat l’Orfeó Reusenc. L’obra més representada en aquesta entitat es coneix pel nom dels seus protagonistes: Els Pastorets, en Belluguet i Bieló. Estrenada a la dècada de 1930, s’ha representat fins a temps prou recents. Amb tot, l’entitat ha portat a l’escenari altres textos, com els de Folch i Torres, L’Estel de Natzaret o Cocou i Orelló. Lluny del pessebre. No fa massa anys va escenificar una recreació actualitzada dels Pastorets.

Aquest Nadal, la Secció de Teatre i l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc han portat els Pastorets a l’exterior, recreant la fórmula d’un antic ball parlat, a partir dels textos dels Pastorets d’en Belluguet i Bieló, representant les escenes en diferents indrets del nucli antic de la ciutat, a peu de carrer, amb un mínim d’escenografia portable –bàsicament, la caldera– i una bona formació musical que acompanyava la dansa i la cercavila. La iniciativa m’ha semblat força positiva i mereix consolidar-se, guanyant espais propis per a la representació teatral, més allunyats del xivarri del Nadal comercial, fet que s’aconseguirà amb el temps i la difusió de la proposta. Teatre de proximitat, sense els efectes de llum i so que possibilita l’escenari, però que arriba bé al públic, mantenint ben viu el costum.

Aquí teniu una selecció d’imatges de la representació del dissabte 2 de gener.

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s