Les coques de Gratallops

«Com que feia molt fred, diu que [els majorals] feien una gran foguera a la plaça i es feia el ball de coques a la plaça al voltant d’aquesta foguera. Em sembla que a cada dansa les coques es subhastaven… i l’últim, que no era coca sinó “la toia” el que subhasten; i com aquí a Falset, qui la té, la música l’acompanya a casa seva.»

«Jo era molt petiteta, i recordo que als carrers hi havia uns cremallers per il·luminar la plaça, i que ballaven coques. Les coques eren repartides per la confraria que hi havia per les cases on hi havia noies, i encabat les passaven a recollir enramades. Després eren subhastades.»

Són testimonis del ball de coques a la població prioratina de Gratallops –el primer, aplegat a Falset– de persones nascudes a les primeres dècades del segle XX.

La festa major d’hivern de Gratallops —per Sant Sebastià, el 20 de gener— tenia com a tret específic el recitat de la lloba a càrrec dels confrares de Sant Sebastià. Com en altres poblacions de la comarca, però, el ball de plaça era un component cabdal de la festa.

La vigília, els majorals de la confraria, ja documentada al segle XVII, sortien amb uns paners plens de coques que havien fet pastar al forn del poble i les repartien per les cases perquè les noies les enramessin. Aquest costum de guarnir les coques no era només estètic, podia servir per a vincular una coca a una casa concreta i afavorir la competència, en el moment de la subhasta, per aconseguir ballar-la. Les ballades es feien ja fosc, a la llum de les teieres o al voltant d’una foguera, a la plaça de Dalt. Les coques s’encantaven i aquell qui més en donava, a més de quedar-se la coca, tenia dret a començar la ballada amb la parella escollida.

Segons els testimonis aplegats pel folklorista reusenc Josep Bargalló, la dansa, a ritme de jota, es feia «portant la coca a la mà i lluint-la tot el ball. En cas que la coca fos molt grossa o bé si volien donar-se a la dansa amb més llibertat, llavors un familiar o amic anava al costat o al darrere seu mentre ballaven amb la coca ben a prop d’ells.»

ballantcoca

Ballant la jota amb la coca, a Reus, el gener de 2015

Com era habitual en els balls de coques, la subhasta de l’última peça adquiria una importància especial: la darrera dansa aconseguia generalment un preu força altCom en altres poblacions, aquesta última coca es va substituir a vegades per una toia, habitualment un objecte decoratiu. Les persones grans que vam entrevistar ens van comentar que la música acompanyava els balladors de la darrera dansa a la casa de la noia, una pràctica també prou comuna. Josep Bargalló descriu un ritual més elaborat:

«El qui comprava el dret de ballar-la agafava la coca i se la posava al damunt del barret i anava a casa de la noia a la qual volia oferir-la, seguit dels músics, que anaven tocant, i bona part de la gent encuriosida. Era costum no anar directament a la casa de la noia, sinó voltar per diversos carrers, i ho feien així per fatxenderia i també per desorientar els músics i el seguici, tafaners de saber qui seria la noia que anaven a cercar. En arribar a casa d’aquesta li oferia la coca i amb ella el dret de ballar la darrera dansa.»

Explica també que, l‘endemà, la balladora obsequiava el ballador amb un berenar i ell tenia dret a convidar els seus amics.

Cal recordar que Reus, que celebrava també la seva festa major d’hivern per Sant Sebastià, aleshores patró de la vila, va demanar el 1684 a Gratallops una part de la relíquia del sant que conservava la població.

cocasistare2

Coca de Sant Sebastià. Forn Sistaré de Reus

Desapareguda aquesta festa, l’any 2015 es va voler recordar amb l’organització d’un Ball d’Hivern, seguint el model de les antigues festes hivernals, que —després de la cercavila de capta i el sopar popular— acaba amb un ball de plaça, amb tonades de jota i altres danses tradicionals. En aquesta festa hi col·laboren diversos establiments. El Forn Sistaré ha recuperat una recepta d’Anton Ripoll, que tenia el seu forn al carrer de les Valls, a Gratallops, per a fer les coques que es ballaran a la plaça del Castell. Es tracta d’una coca de festa, on —a més dels ingredients habituals: farina, ou, sucre— hi intervenen la matafaluga, el sagí, nou moscada…, que els assistents al Ball d’Hivern podran tastar, si la ballen o els conviden. Una iniciativa que aporta un nou valor a aquesta festa de nova creació que vol recrear un model històric i alhora participatiu i autofinançat de festa popular.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les coques de Gratallops

  1. Xavier Pamies i Sistaré ha dit:

    Salvador, moltes gràcies pel teu magnífic treball de recerca i per fer menció del nostre Padri Anton, que fou el forner de Gratallops fins els anys 60 aproximadament.
    La veritat és que tant sols tenim tres receptes que ens han quedat del Padri i que ens va transmetre la Iaia Enriqueta, els orejones, les ensaginades i les coques de Sant Sebastià.
    Aquestes últimes mai les havíem fet abans aqui a Reus i després de donar-nos a coneixer que també a Reus, Sant Sebastià n’era el patró, hem pensat que era una bonica forma de fer arribar una tradició que forma part del nostre ADN forner. Per part paterna Pamies-Ripoll de Gratallops i per part materna Sistaré de Reus abans del 1910.
    I dissabte tots a ballar la coca…!!!

  2. Retroenllaç: Bona Festa Major! | El Món de Reus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s