Una altra de diables per Carnaval

L’extraordinària vitalitat del carnaval reusenc en el passat va generar centenars d’anècdotes i facècies, avui perdudes en la memòria, que mostren com la festa fou un espai de divertiment o broma, amb rerefons moltes vegades de denúncia o de confrontació ideològica.

Un article publicat al periòdic reusenc Lo Somatent, el 1898, descriu una mascarada en un carnaval de mitjan segle XIX. El motiva la defunció, ja vell, d’Anton Pagès, persona que segons el cronista va viure els fets.

Era el temps del Carnaval. «Lo poble no estava pera celebrar tals festas; las lluitas entre progressistas y moderats eran més fortas que may», comenta.

«Los moderats, no obstant, van volguer fer festa, y en efecte, al últim de dits dias, o siga ‘l dimars, sortíren en una adornada carrossa a distribuhí dolsos entre las senyoras y senyoretas que s’estavan als balcons, servantse de las ballestas, com era costum alashoras: entre aquestos hi anava lo Sr Pagés.»

El costum de fer servir la ballesta –una reixa formada per dues sèries de llistons paral·lels articulats, que es desplega– era força comú en els carnavals del moment per oferir presents a les noies que miraven el pas d’una comparsa des del balcó: «Los balcones eran acediados por los máscaras de ballesta, sirviéndoles de blanco la bella a la cual iban dirijidos los ramos y caramelos», explica Antoni de Bofarull el 1851.

La festa dels moderats no va agradar pas als progressistes, que també van sortir al carrer:

«Y de cop y volta, organisaren una sortida dels mateixos dirigits per lo Macià Vila: surten vestits de diable, ab dos tabals destrempats al devant; se dirigeixen a la plassa de la Monjas (avuy de Prim) y baixan los uns per lo carrer de Monterols, mentres los altres van a sortir a la plassa de la Constitució per lo carrer de la Galanas.»

Les dues colles es troben al Mercadal:

«Estavan los moderats devant de casa Don Ramón d’Alba, en quals balcons hi havia varias senyoretas, cuant las dos collas arribaren a la plaça quedant al mitj los primers, y allí fou lo desfet. Fican los diables mà als civaders que portavan y comensana tirar pessas de sis als de la carrossa, salta la brivalla y’ls grans sobre d’aquesta, y entre l’escàndol que allí es promogué, s’abalansan los diables a las rodas y trehuen las clavetas del fuell. Un tir que se suposa sortí dels moderats, enfurisma las mulas, y la sort feu que sense desgracias personals acabés la cosa; xillan las donas, se retiran los moderats y ‘ls diables altre vegada cap a casa ab los timbals sense destrempar.»

Amb la carrossa malmesa i sense mules, la ruta de la comparsa dels moderats acabà a la plaça. No hi hagué, pel que s’explica, més danys.

La referència a Macià Vila (1811-1865), industrial que va fundar el Vapor Nou i el Banc de Reus, entre altres iniciatives, amic i finançador de Joan Prim quan aquest restava amb les butxaques buides (quasi sempre), militant del partit Progressista, situa els fets a la meitat del segle. La forma de generar confusió, tirant monedes, és prou indicativa de la situació social dels promotors de la disbauxa. Quant a les disfresses de diable, la rapidesa en la seva obtenció fa pensar que potser van aprofitar vestits de ball de diables. Això sí, amb un civader sense carretilles.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s