Un altre any, un altre carnaval, una colla –d’allò més informal– de persones ha sortit pels carrers del nucli antic a cantar, amb tonades força conegudes, lletres que fan referència a fets i personatges d’actualitat de la ciutat o el país. El Cantaval no és altra cosa, després de cinc anys de convocatòria, que un divertiment carnavalesc que enllaça amb una pràctica del passat i, nogensmenys, del present, a Reus i a molts altres indrets, de cantar pel carrer un repertori burlesc. Cançons que interpreten, més bé o més malament, persones de totes les edats que es van afegint a cada parada i que cada any esgoten els cançoners editats.
I ja tenim clàssics, com el nostre avi que va anar a la Rua, però que ha anat vivint diverses experiències –ara amb una pròtesi defectuosa–, o l’habitual himne al general mort de bala i la seva mòmia. I altres que s’hi afegeixen, fruit del moment, com l’esquimal perdut a la pista de gel del Mercadal o els laments d’un polític que s’ha quedat sense feina. I, enguany, amb una reivindicació en positiu: la dignitat d’un barri de disseny avantguardista que avui planta cara, des de la solidaritat i el treball veïnal, a les conseqüències de la crisi. Barri Gaudí, visca tu!
La Teiera 