Refugis i refugiats

Explicar la construcció de refugis antiaeris durant la Guerra Civil —aquests dies he acompanyat diverses visites de grup al de la Patacada de Reus— et fa reflexionar inevitablement sobre una actualitat on les imatges de persones que arrisquen, o perden, la vida intentant fugir de la guerra són constants.

S’ha dit que la guerra de 1936-39, preludi en bona part de la segona guerra mundial, fou el primer conflicte europeu on es va emprar a bastament l’aviació com a arma. Una guerra total on, a diferència del passat, la destrucció i la mort podien arribar a qualsevol indret del territori de rereguarda. Una guerra en què la població no combatent esdevingué víctima i objectiu militar.

Una forma de guerra, en definitiva, com tantes que la humanitat ha viscut i continua patint però que, a casa nostra, té encara molts referents emocionals en la memòria, sinó viscuda, transmesa de generació en generació.

La construcció de refugis antiaeris —el cas de Reus és impactant— mostra l’esforç d’un poble per fer front al terror. Les fotografies conservades, amb fileres de dones carregant senalles plenes de terra o grups treballant a la porta d’un refugi, els testimonis orals aplegats, la documentació de la Junta de Defensa Passiva que es conserva, ens dibuixa un paisatge de por i voluntat de supervivència.

«Tant de bo no s’hagin de fer servir mai més refugis com aquest», és un comentari tòpic que sorgeix a cada visita. I el dubte sobre si servirien per alguna cosa. És ben clar que la tecnologia de destrucció ha evolucionat i que l’ús del terror sobre la població no combatent ha esdevingut un instrument cabdal per als objectius de la guerra.I sota terra, costa poc que alguna persona parli de refugiats i de com està el món.

Les imatges de l’èxode republicà de 1939 han servit sovint aquests dies per recordar el drama de les persones que van haver de fugir de casa per causa de la guerra. Que no sigui només un record.

visitapatacada

Visita al refugi de la Patacada

PS.: Després dels acords vergonyants entre la Unió Europea i Turquia, hi ha qui encara s’entesta en criminalitzar els mal anomenats refugiats econòmics com a causa del problema. Fugir de la misèria i la fam, de governs corruptes, de l’explotació dels recursos per part de les empreses occidentals, de l’esclavatge laboral és un crim que, sembla, la culta i civilitzada Europa no pot pot perdonar.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s