Notes de treball sobre carraus i matraques

Ara mateix, a la porta del local de Carrutxa, es pot veure una microexposició de carraus i matraques, instruments propis dels dies de Setmana Santa. Aclareixo que les microexposicions són com una mena d’aparadors, amb objectes i etnogràfics i un text explicatiu, que —de pas— expliciten a què es dedica l’entitat. La proposta funciona prou bé, tenint en compte que el local és a tocar de la porta d’un supermercat i hi passa força gent.

carrausmatraques

Mostra de carraus i matraques a Carrutxa

A Reus, anomenem carraus i matraques als estris de fusta —ara n’hi ha de fabricats de plàstic, com a joguina— que en altres indrets s’anomenen garreus, garric-garrec, batzoles o betseroles o, sense diferenciar entre els que sonen pel fregar d’una llengüeta sobre unes dents o el repicar d’unes macetes, també matraques, maçoles, tenebraris —fent referència a l’ofici de Dijous Sant— o, més explicitament matafariseus o matajueus, noms avui del tot políticament incorrectes, però que ens recorden que la cultura popular sempre ha fet dels altres referent del mal.

Ramon Violant, a l’ Etnografia de Reus i la seva comarca diu que «el carrau o xerrac era i és encara l’instrument joguina de la brivalla, característic d’aquests dies». Xerrac és una denominació prou comuna que també recullen els diccionaris —com a segona accepció, a més de designar un tipus de serra—. Però explicita que la forma més comuna era carrau:

«El carrau, com l’anomenen a Reus, i carreu a Montblanc, avui produït fora de la contrada, car els que he vist a les mans dels nens en 1954 procedeixen de Torelló o Sant Pere de Torelló, és encara l’instrument-joguina més car als nens durant els dies de Setmana Santa. Així ho he pogut comprovar a Reus durant el dijous i divendres sants i el dissabte de Glòria, en els fasos de l’ofici de Tenebres i pels carrers al matar jueus al toc d’al·leluia.»

Aquesta observació de treball de camp és prou precisa respecte a la vigència d’aquests costums a mitjan segle XX. Josep M. Guix Sugranyes, al seu llibre sobre la història de la confraria de la Sang, explica que a l’ofici del dijous «el ‘xerric-xerroc’ era imposat i s’acabaven els fasos».

Cap de les dues denominacions sembla emprada a Reus en l’actualitat. I les pràctiques culturals que vinculen carraus i matraques al cicle festiu són història.

matraca

Matraques amb caixa, amb pedretes a l’interior, i martellets

Entre altres peces més antigues, a la vitrina hi hem posat carraus obrats per fusters de Reus i Rasquera, així com un dels que, a la dècada de 1980, encara es podien comprar en algun establiment de Reus. També, en aquell moment, vaig observar a l’església de Sant Pere unes matraques singulars fetes amb una caixeta de fusta, plena de pedres. No sé si es conserven, però en vam fer una reproducció per a l’exposició Apa dones a l’ofici! Costumari infantil de Quaresma i Setmana Santa (1987).

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s