Dràcula. La novel·la i la llegenda

draculaleatherdale

Clive Leatherdale
Dràcula. La novel·la i la llegenda
Traducció d’Albert Beteta Mas
Maçanet de la Selva: Gregal, 2015

Dràcula, de Bram Stoker, és una de les novel·les que compta amb més edicions, en moltes llengües, d’ençà la seva publicació el 1897. El seu autor, però, raona Clive Leatherdale, no seria massa feliç en constatar com la seva creació «ha estat sobrepassada i trivialitzada constantment per l’aparició del cinema» —o altres mitjans audiovisuals— fins al punt que el personatge creat per Stoker ha acabat com a referent popular indiscutible de la figura del vampir, mentre que el creador del comte és prou desconegut.

La imaginació contemporània, afirma, «no és gaire respectuosa envers el concepte de vampir. La sobreexposició del culte al cinema de terror i l’explotació comercial d’una mina d’or assegurada han omplert la nostra consciència col·lectiva d’un pastitx sensacionalista de sang, ullals, capes negres i estaques punxagudes.»

Des d’aquesta perspectiva Dràcula. La novel·la i la llegenda, un assaig escrit el 1985 i que ara compta amb una traducció catalana, ens apropa a la trajectòria biogràfica de Bram Stoker,—nascut el 8 de novembre de 1847 a Clontarf, prop de Dublín, i mort a Londres, el 20 d’abril de 1912— i a la seva obra literària.

Les creences sobre les quals se sustenta el mite del vampir són antigues i presents en cultures d’arreu del món: la sang com a elixir de vida, on rauen la força i la salut humanes —amb usos medicionals i una gran càrrega simbòlica en moltes religions—, l’existència d’un més enllà des d’on els morts poden interaccionar amb els vius. La presència de personatges associables al mite del vampir, el mort que s’alimenta de la sang dels vius, és comuna al folklore de moltes regions del món.

Les dificultats, en el passat, per identificar amb seguretat el moment de la mort, més enllà de la descomposició física del cadàver, les persones enterrades vives, les tombes obertes per saqueig, contribueixen a bastir els components de llegendes de no-morts que, a Europa, s’embolcallen de religiositat popular o superstició on tota forma d’existència entre la vida i la mort, s’identifica amb el mal i amb el diable.

El mite del vampir, a la tradició europea, poua doncs d’un ventall considerable de creences sobre formes de protecció contra els esperits malignes —de colors com el blanc, de les plantes o de l’evident senyal de la creu, fins a metalls com la plata— , l’aversió dels no morts a la llum o les formes d’executar-los, que no de matar-los. I sobre aquesta tradició, i no tant a partir de la figura històrica del príncep Vlad, Stoker construeix una figura que perdurarà, ampliada en matisos i tergiversada en intencions, amb el temps.

Clive Leatherdale analitza en el seu assaig, els diferents personatges que apareixen a la novel·la, tant de la criatura com dels mortals que hi apareixen proposant després diverses interpretacions del relat. En relació a la sexualitat, prou evident, tenint en compte el moment en que fou publicada. «Tan sols cal substituir el coit pels petons i el semen per la sang per obtenir la novel·la més explícita des del punt de vista sexual de la seva època». I des del psicoanàlisi, el cristianisme, l’ocultisme però també les tensions socials i polítiques de les acaballes de la Gran Bretanya victoriana.

Una de les aspiracions d’aquest llibre és despertar l’interès per la novel·la: «Dràcula està dotada d’una gran imaginació sexual, un argument complex i una capacitat sense precedents per esgarrifar al lector fins a la medul·la. A nivell cultural, mereix ser tractada com una obra de ficció universal, ja que posseeix el més estrany dels atributs: una invitació a llegir-la i rellegir-la per descobrir rere cada lectura noves percepcions i estrats de significat i de simbolisme.»

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s