Llibres, persones i bombes

bombardeo

Rodolfo Hoyuelos,
Bombardeo, poca gente
Barcelona: Sthendal Books, 2015

Als vuitanta anys del seu inici, l’interès per la Guerra Civil espanyola i per les seves conseqüències és prou viu. Hi ha un trencament de silenci en la memòria col·lectiva —i moltes ferides per tancar— que explica aquesta necessitat de conèixer més d’un conflicte que ha marcat la nostra història recent. La guerra de 1936-39 fou el primer conflicte europeu on s’emprà l’aviació com a arma contra la població no combatent, fent arribar la mort i la destrucció a qualsevol indret de la rereguarda. La guerra total en què, més enllà dels fronts, vells, dones i canalla, tothom és objectiu militar. La guerra que avui visualitzem a l’altre extrem de la Mediterrània i que obliga a fugir milers de persones amb la esperança de recomençar la vida en pau. La guerra que avui ens provoca vergonya de ser europeus.

Les bombes no fan diferències ni respecten patrimonis. La guerra destrueix monuments i crema biblioteques. A Reus, una ciutat especialment castigada pels bombardeigs entre 1937 i 1939, és ben recordat l’episodi del bombardeig que va afectar el Centre de Lectura. Però només és un exemple entre molts.

Les històries de vida quotidiana, de supervivència quotidiana, sota les bombes —n’he escoltat força testimonis de persones que van viure l’experiència de massa joves– generen sentiments contradictoris. D’una banda, l’horror, la por. De l’altra, la constació de la capacitat huma de superar les situacions més difícils.

Bombardeo, poca gente, que es presenta aquest abril a Reus és una història d’aquell temps. De la Barcelona bombardejada pels avions feixistes i de les vivències d’una bibliotecària, Conxa Múnera, de la Biblioteca Popular Pere Vila. A partir de les seves anotacions en un dietari, Rodolfo Hueyos basteix un relat que convida a reflexionar. «En la biblioteca hace frío. Escasea la leñay ayer mismo llegó un comunicado de la Dirección General con instrucciones de que la estufa solo se deberá encender si hay más de veinte lectores. Como si fuese fácil encontrar veinte lectores dispuestos a aterirse leyendo medio a oscuras, que tambien escasean las bombillas y nadie repone las que se funden. Hasta los viejos, los únicos asiduos ahora que a la mayoria de hombres, con tal de que puedan andar y llevar un fusil a la espalda, los han llamado a filas, se han ido yendo antes que el sol tembloroso del invierno caiga del todo». És gener (de 1938), fa fred i la biblioteca és ben be buida. Un xiquet orfe que escriu una redacció, un lector que retorna a la biblioteca, jove…i que porta una cama de fusta; altre que tornen envellits, sirenes i córrer cap als túnels del metro. I una nit de Nadal molt curta, l’ocupació franquista i un informe negatiu respecte una bibliotecària que per «las anotaciones que ha hecho en el Dietario […] se infiere un carácter blano y pusilánime que no creo que sea conveniente, ítem más cuando se està en contacto con niños y con jóvenes». Repressió i recerca de llibres no retornats, que esdevé motiu de sospita quan els prestatari que ha fugit, vers aquell que només demanava llibres en català o aquell que s’havia emportat a casa el perillós panflet El contrato social de Rousseau…

Retalls de microhistòria, que comuniquen sensacions i retrats de moments difícils. De ben segur, la conversa amb Rodolfo Hoyuelos ens aproprarà a la República, d’obrers que volien instruir-se amb la lectura, anorreada per les bombes i a una dictarura on la cultura era sospitosa, sinó delicte.

Rodolfo Hoyuelos, nascut a Campolara (Burgos), ha estat director del Pla Municipal sobre Drogodependències i de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, cofundador de la revista El Víbora, ha publicat diversos contes i el llibre Cuando escriba el relato (2010).

Dimecres 20 d’abril de 2016
Presentació del llibre de Rodolfo Hoyuelos, Bombardeo, poca gente (Barcelona: Sthendal Books, 2015)
Biblioteca Central Xavier Amorós, a les 8 del vespre

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria, publicacions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s