A Reus hi ha dracs (des de fa molts anys)

presentapuntdrac1

El dimarts 19 d’abril, com activitat prèvia a la diada de Sant Jordi, es va presentar a l’Arxiu de Reus un punt de llibre que té com a protagonista al drac. En concret, la recreació del dibuix d’un drac que figura a la coberta d’un llibre notarial de 1364 que conserva el fons de la institució. L’arxivera municipal, em va proposar fer la introducció amb una breu xerrada oberta al públic, però que comptava amb la participació dels alumnes grans de la veïna escola pública Rubió i Ors. Amb la inestimable col·laboració d’Ezequiel Gort, bon coneixedor del fons de l’arxiu, vaig intentar fer un un repàs a les representacions del drac a la vila reusenca, des del segle XIV fins al present.

drac1362

Ornamentació en un llibre notarial, 1462 (Arxiu de Reus)

No hi ha dubte que el drac és l’animal fantàstic més present a la nostra cultura, i a moltes altres, al llarg del temps. I que les representacions del drac varien segons el suport, el moment, o la funció. Entre un drac, amb escates i ales de ratpenat, cua llarga i punxaguda, amb potes amb urpes; un serpent amb ales o una bèstia híbrida amb bec i urpes de rapinyaire, cos i cua de rèptil, hi nombroses variants i combinacions possibles.

drac1620

Dibuix d’un drac en una peça de ceràmica de reflex metàl·lic obrada a Reus (~1620)

Així des dels ornaments que podem trobar en signatures o encapçalaments de textos manuscrits antics als dracs dibuixats en còmics o generats per ordinador per a pel·licules o videojocs, les possibilitats són moltes.

drac1890

Drac a la façana de la casa Homdedeu (~1890)

Dracs als llibres del segle XIV conservats a l’Arxiu o la representació que figura en una peça de ceràmica de reflex metàl·lic, obrada a Reus cap al 1620. Un drac festiu que van conèixer els reusencs en el primer terç del segle XIX —fet, diuen les cròniques, seguint el model de Vilafranca— i que va tenir mala fi, per les seves implicacions polítiques. Dracs en l’arquitectura del tombant del 1900, a les façanes de diversos edificis. O dracs forjats en ferro, per als balcons o altres estris. I, és clar, el drac actual del seguici festiu que també ha canviat la seva imatge des que va sortir al carrer per primer cop, fins avui. Bé i que, ara, són dos. Tot plegat, sis segles i mig de dracs a Reus.

presentapuntdrac2

Pere Alegre explica el procés de copia del dibuix sobre el qual s’ha dissenyat el punt de llibre

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s