Fires de primavera

Arriba el bon temps i és temps de fires. Aquest cap de setmana, primer de maig, se n’han fet diverses.

Una fira és, per definició, un esdeveniment comercial, una reunió de compravenda de productes, associada molts cops als cicles anyals d’activitat agrícola o ramadera.

Aquest és el cas de la Fira Ramadera i Artesana de Rasquera, que té com a protagonista els ramats la cabra blanca. Aquesta és una raça autòctona i els ramats es localitzen, sobretot, a les muntanyes de la serralada prelitoral, entre la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. Tal com indica el seu nom, les cabres blanques, es caracteritzen per tenir un pelatge on predomina el color blanc, tot i que, actualment, en trobem amb taques negres —les més comunes— o marrons. Encara més que el color, però, els trets més identificatius d’aquesta raça són les orelles, grans i caigudes cap endavant, i les banyes grans i fortes, molts cops caragolades.

Abans, a la fira de Rasquera hi acudien els pastors de les muntanyes del terme. de Tivissa o de Vandellòs, de Cardó i, fins i tot, de Montsant. A partir de mitjan del segle XX, la quantitat de ramats va anar minvant. La fira com a activitat estrictament econòmica es va perdre després de la Guerra Civil, però el 1985 es va recuperar amb un objectiu més cultural. Efectivament, la concentració d’uns centenars d’exemplars de bestiar, que van arribant al poble, constitueix avui un espectacle força atractiu per als forasters.

La fira posa també en valor les produccions locals agroalimentàries i el que ha estat la seva principal indústria artesana: l’elaboració d’estris —cabassos, cistells, fundes per ampolles., ventalls, barrets..— obrats amb fulla de pauma, que havia estat cabdal en l’economia de moltes famílies del poble.

 

També a partir del que ha estat una activitat característica de la població, la producció terrissera —el pobla compta ara amb un únic obrador— neix la Fira de la Terrissa de la Galera, que reuneix una considerable quantitat d’artesans i establiments de l’estat espanyol i d’altres països europeus —enguany, Portugal, convidats, i Hongria, per exemple— o del Marroc.

L’artesania evoluciona i, observant l’obra actual d’alguns centres terrissers costa reconèixer els trets que havien caracteritzat, en el passat, la seva producció adreçada a un ús més comú. La pèrdua de funció de la majoria d’atuells fets d’argila cuita, en benefici d’altres materials, ha comportat que bona part de la producció es dirigeixi a finalitats estrictament decoratives o se centri en la vaixella.

Artesans per tradició i artistes ceramistes exposen el seus productes en una fira que s’ha consolidat com un referent i que reuneix més d’un centenar de parades i milers de visitants. Si no l’heu visitat, preneu nota per a l’any que ve.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s