Les falles del Pirineu

Oriol Riart Arnalot i Sebastià Jordà Ruiz,
Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà
Lleida: Pagès editors, 2016

Com es diu ben clar en la introducció, aquesta publicació, més que un llibre de lectura és una eina de consulta a manera de catàleg on es mostra un retrat de la festa de les falles del Pirineu, destacant la situació en el moment actual.

El treball d’Oriol Riart i Sebastià Jordà ens parla de les falles com una festa del foc vinculada al solstici d’estiu que té com a component principal «el transport d’uns troncs o teies enceses a manera de torxa i que es baixen des d’un indret elevat i relativament proper anomenat faro fins a la plaça de les respectives poblacions.»

El llibre descriu la forma i l’estructura de la festa, els processos i diferents elements fallaires de les poblacions de l’Alta Ribagorça i el Pallars. En el pròleg, Albert Roca, professor d’Antropologia a la Universitat de Lleida ens apropa al significat del costum, del passat al present, un cop desaparegudes o considerablement transformades les formes de vida en que l’ús ritual del foc se sustentava: de la patrimonialització com a mecanisme de desenvolupament local. «Avui en dia les falles estan en plena recuperació, si no més. La funció política, identitària, n’ha anat aglutinant altres de renovades que han substituït els anteriors ‘usos simbòlics’ […] La vida local s’ha integrat en una oferta total per als turistes on les falles hi tenen el seu lloc». Un lloc que, per a la comunitat fallaire, ha de trobar-se en la mesura, evitant la massificació o l’aparició de nous elements turístics que ni les mateixes poblacions puguin acabar controlant.

En aquest context, l’estudi aporta coneixement del passat i fa el retrat de la diversitat present dins la dinàmica comuna. Amb una edició acurada, abundants fotografies i dibuixos, l’interès etnogràfic del llibre és notable. Etnografia, sobretot, del present, a partir d’un coneixement del passat que —com passa amb molts costums populars— s’intueix molt més antic que allò que aporten les relativament limitades fonts documentals i bibliogràfiques.

Faros —«el mot faro designa en la majoria de pobles fallaires l’indret de la muntanya del qual parteixen els fallaires amb les respectives falles enceses»— i falles amb trets específics en la forma d’elaborar-les. Persones que les porten i les viuen, referències històriques, continuïtat en el temps, recuperacions i invencions de la festa, són descrites, fent d’aquest llibre una obra de referència.

Falles del Pirineu, festes de foc del solstici d’estiu, avui declarades patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO, un reconeixement internacional associat a la presa de consciència pert part de la població del patrimoni cultural i festiu que poseeix el territori pirinenc.