Festes amb aigua

L’aigua és vida, s’afirma amb encert. I un element tan cabdal per a la vida ha de ser omnipresent, per força, en la cultura popular. De l’aigua sagrada dels ritus de pas a l’aigua més lúdica de la festa. Manel Carrera, en el tercer llibre de la col·lecció que agafa el nom del seu veterà portal digital, ens apropa a les festes populars en què l’aigua hi té una presència destacada, sinó el protagonisme.

Com en anteriors treballs, Carrera no es proposa un estudi exhaustiu de les celebracions que, en l’àmbit dels Països Catalans, podrien entrar, de forma més o menys precisa, dins la categoria que el títol anuncia. Els seus són treballs del viatger inquiet, observador incansable de la festa que reflexiona sobre allò que troba i anota les seves percepcions. No hi trobareu, per tant, totes les festes, però —a l’igual que passa amb els volums dedicats al foc i a la pirotècnia— segur que us en descobrirà més d’una, i de dues, de les que no en teníeu notícia i, potser, us engrescarà a assistir-hi. En el meu cas, força, perquè, com a investigador, sóc més amic de l’escalfor i de les fuades que de remullar-me.

El llibre, organitzat temporalment, recull prop de dues-centes festes del calendari. Amb l’edició acurada a què ens té acostumats i fotografies excel·lents, la publicació recull pràctiques de gresca com la xeringa per Carnaval, a Montblanc, o vinculades a la religiositat popular, com el romiatge a la Mare de Déu de la Fontcalda, ben representativa de la munió de rituals que, en temps de primavera, tenen les ermites i l’aigua com a protagonistes, amb el desig que aquesta arribi del cel a temps i en la justa mesura per afavorir els conreus i no fer estralls. No menys significativa és, en aquest sentit, la del Jubileu de Siurana, la Mare de Déu de l’aigua com es coneix en diverses poblacions del Priorat —desplaçant en el temps a la de Montsant, però aquesta és una altra història—, entre altres festes.

oucomballa

L’ou com balla

Corpus i el seu ou que balla damunt l’aigua —en aquest país, cada cop hi ha més ous balladors, per cert— dóna pas a l’estiu. Una estació que comença amb una nit de Sant Joan molt associada al foc però on les pràctiques màgiques relacionades amb l’aigua eren moltes i no menys importants. I com que la climatologia acompanya, els costums que acaben amb els participants xops es multipliquen a les festes majors, com la del Morell, sense oblidar les celebracions que recorden antics oficis com els raiers o reinventen episodis del passat. I més aplecs a les ermites. Jocs i competicions al riu, com a Flix o Móra d’Ebre, o professons al mar, i altres que tenen com a protagonistes els atuells antany emprats per a transportar l’aigua.

Festes d’estiu que es perllonguen a la tardor. Festes d’antiga tradició i d’arrelat costum, com anar a celebrar victòries esportives a alguna font. Benediccions i fires, càntirs i artefactes navegables, devocions i provocacions. Perquè remullar-se es també una forma de comunicar-se, de relacionar-se, de festejar, en tots els sentits de la paraula.

Tot un ventall de possibilitats a descobrir. Animeu-vos-hi.

calendariaigua

Manel Carrera i Escudé
Calendari de festes amb aigua
Barcelona: Botarga produccions, 2016
Els llibres de festes.org, 3

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, publicacions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s