Camins, rituals i patrimoni

Les ermites han estat secularment lloc de trobada i de pelegrinatge. Ubicades, molts cops, en indrets singulars —en llocs elevats, al costat de fonts, en cruïlles de camins—, han canalitzat un seguit de mostres de religiositat popular, de devoció individual i col·lectiva, vehiculant la relació entre les persones o la comunitat amb la divinitat, especialment en situacions excepcionals.

Romeria a Sant Francisco, el dissabte de Pasqüetes, confecció dels bordons i professó.
La Fatarella (1988-1989)

A les ermites s’acudia en pelegrinatge a demanar el benefici de la pluja o la protecció davant les epidèmies de pesta o altres malalties, pregant per una bona collita o perquè els flagells no malmetessin els conreus. Les ermites han estat objecte de romeries anuals per part d’una o més poblacions, en moments assenyalats de l’any i amb rituals específics. A finals del segle passat, des de Carrutxa, vaig treballar força aquest àmbit, a partir de recerques documentals, entrevistes i la participació en nombrosos romiatges i aplecs. En foren resultat llibres com Santa Maria de Montsant. Religiositat popular i conflicte territorial (1994), amb Montsant Fonts; exposicions i conferències, o el treball realitzat junt amb Montserrat Solà sobre les ermites del Priorat, per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, publicat l’any 2000.

Més enllà d’aquest bagatge de costums i creences, avui referent d’identitat local en diverses poblacions, els camins que porten a les ermites són rutes amb prou atractiu per a la caminada. Un llibre de recent aparició, Les romeries de la Terra Alta, guia d’excursions a les ermites d’aquesta comarca, m’ha fet recordar aquells anys de recerca.

Aplecs a Santa Madrona i la Mare de Déu de la Fontcalda (1989)

El llibre de Juan Carlos Borrego proposa conèixer, des de l’excursionisme, el patrimoni cultural associat a aquests indrets de devoció popular: patrimoni material —els antics camins i les mateixes ermites, els masos o les cabanes i marges de pedra seca que hom troba en el recorregut, els peirons o les esteles funeràries— i també immaterial, en forma de creences, oracions, cants o goigs. Una proposta interessant que, més enllà de creences religioses, permet descobrir paisatges o interpretar perquè determinats llocs propicien el vessant espiritual de la humanitat.

Recorreguts més o menys llargs —n’hi ha de molt fàcils— des de poblacions com Gandesa, Prat del Comte, Vilalba, Pinell de Brai, Corbera… a ermites com Berrús, Santa Madrona, Santa Magdalena, la Mare de Déu de la Fontcalda o Sant  Francisco, com en diuen a la Fatarella. Aquesta, amb un recorregut prou llarg que té com a característica que a l’anada s’hi va per un itinerari i a la tornada, per un altre. Com que l’he fet alguna vegada —ja fa anys, en el transcurs de la pròpia recerca sobre religiositat popular a l’entorn de santuaris i ermites—, coincideixo amb l’autor que aquesta és una de les que ha conservat més components etnogràfics del passat:

«Si bé la majoria de les romeries han perdut bona part o gairebé la totalitat de l’aspecte religiós i han esdevingut en aplecs festius on menjar i trobar-se, amb més o menys lligams amb els orígens, anar a Sant Francisco és un exercici ritual que poc s’allunya del que ha sigut la romeria durant els darrers segles. El fet d’anar cantant durant tot el camí, de tenir cura de no interrompre la processó pels vehicles a motor, de cantar absoltes en honor als avantpassats que han llaurat la terra, o calçar-se o descalçar-se en segons quins trams, la fa molt més mística. alhora que no li treu la vessant lúdica, que també hi és ben present.»

Sense oblidar el component paisatgístic que aporta atractiu als recorreguts —el cas de la Fontcalda n’és un exemple— o la mateixa descoberta de les poblacions. En definitiva, aquest és un treball que aporta una visió general d’un patrimoni prou interessant i que, com a guia, esdevé una proposta molt suggestiva que motiva a visitar la comarca els dies de la festa corresponent o en altres moments de l’any.

romeries

Juan Carlos Borrego Pérez
Les romeries de la Terra Alta. 13 excursions a peu
Barcelona: Editorial Piolet, 2015

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, publicacions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s