Franco ja no és alcalde de Reus

Molts municipis han descobert aquests dies que el dictador Francisco Franco era alcalde honorari i a perpetuïtat de la població. El 1964, el governador civil va obligar per decret, a tots els municipis de la província, a atorgar-li aquest títol. El nomenament —en el cas reusenc, de 31 de març de 1964— va caure en l’oblit i no ha estat fins ara que s’ha recordat, quan ajuntaments com el dels Guiamets s’han apressat a retirar-li l’honor.

francoreus1941

Franco a Reus (1941). Cedida per Antoni Zaragoza

Des d’aquest divendres passat, per acord unànime dels grups presents a l’Ajuntament reusenc,  després de l’anunci d’una moció de la CUP, Franco ja no és alcalde de la ciutat. El títol li ha estat retirat, tal com es va fer fa deu anys amb la medalla d’or que li havia estat concedida el 1943.

Hom pot pensar que aquesta és una mesura totalment simbòlica, àdhuc intranscendent, i més tenint en compte que el mateix reconeixement havia estat oblidat per tothom. Pot semblar així en la mesura que l’acord no té unes conseqüències pràctiques, però té prou significat si considerem la necessitat de continuar, encara, fent pedagogia sobre qui fou Franco i què va suposar el seu règim dictatorial.

Ja a primer cop d’ull, el mateix fet ho explicita: fou nomenat alcalde per decret en un règim de designacions a dit, d’imposicions i d’obediència cega a la superioritat. I no menys significatiu fou el motiu ni el moment: el 1964, per a commemorar uns suposats «25 años de paz». Dubtosa pau, bastida sobre la derrota de la legalitat republicana, damunt els morts i els desapareguts en la guerra i l’exili de milers de persones. Més dubtosa encara si tenim en compte la duríssima repressió dels primers anys del franquisme, els judicis sense cap garantia que acabaven en afusellaments, o els afusellaments indiscriminats de presoners dels camps de concentració franquistes… Commemoració, en definitiva, d’una guerra que no s’havia acabat, que va continuar amb la persecució dels fugits a la muntanya, amb la lluita dels guerrillers urbans i del maquis rural,  amb les depuracions o amb el control de la guàrdia civil sobre tota persona sospitosa de col·laborar o tenir familiars a la resistència. Més que dubtosa pau per a les persones que tornaven de França, enganyades per la propaganda franquista, amb el convenciment de no haver fet cap delicte i acabant patint anys de presó… o pitjor.

La premsa de l’època és plena de recerques de notícies de persones desaparegudes, d’actuacions contra bandits, lladres o terroristes que no són sinó persones amagades, fugint de la repressió, o grups de lluitadors per la llibertat. Més difícil ha estat pouar en els records familiars que la por ha fet amagar. Hi ha massa coses que avui encara no s’expliquen.

Tornar a esmentar Franco en un ple de l’Ajuntament de Reus per a retirar-li un honor quasi oblidat no pot ser, doncs, un mer tràmit, un gest simbòlic fàcilment assumible, fins i tot, per aquells que en la seva pràctica política actuen com a hereus de la dictadura.

Només té sentit si serveix, una vegada més, per a recordar què fou i el que ens va deixar la dictadura franquista, més enllà de la guerra civil. O durant aquests 25 anys que aquell nomenament d’alcalde perpetu, com altres monuments que alguns s’entesten encara a conservar, volia commemorar. I fins els rastres que avui condicionen el nostre esdevenir quotidià.

Perquè, als vuitanta anys de l’inici de la darrera guerra civil, cal continuar lluitant contra l’oblit i reivindicant moltes persones oblidades. Amb sentit crític, fent de la història una eina pedagògica per al present i el futur. Perquè superar la història no representi la perpetuació de la vergonya.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s