Aniversaris festius

Enguany s’escauen diversos aniversaris de grups festius o de la construcció de figures de la Festa Major de Reus. D’aniversaris n’hi ha sempre —cada any, un de més— però alguns han estat destacats per allò dels números rodons i perquè les respectives agrupacions els han considerat un bon moment per a posar en valor cada manifestació festiva.

Els gegants Japonesos fan seixanta anys i la colla castellera en fa trenta cinc. L’Àliga de Reus en fa vint, a l’igual que el Ball de Cercolets. El Ball de Cavallets ha volgut commemorar els seus divuit anys —una xifra que s’associa a la majoria d’edat— amb l’estrena de nous vestits i la incorporació de noves tonades a les seves evolucions pel carrer. El Ball de Galeres en fa quinze i l’esbart Santa Llúcia en fa vint i cinc. El gegant Carrasclet en fa trenta i Carrutxa, que no havia de commemorar cap aniversari especialment, ha vist com es recordaven diverses vegades els seus trenta sis anys de trajectòria, amb motiu d’haver rebut el Premi Nacional de Cultura.

Observant aquest feix d’aniversaris hi ha un seguit de trets a considerar, més enllà del fet evident que a la dècada de 1980 la ciutat va experimentar una notable embranzida en els continguts de la festa de Sant Pere, amb l’aparició de nous grups que recuperaven antigues pràctiques festives, i que aquesta expansió no es va aturar als anys noranta.

Es important —i molt— constatar els processos de participació popular que van portar a la construcció de figures tan emblemàtiques com els Japonesos o l’Àliga, que van comptar amb campanyes de subscripció popular per a finançar el seu cost que van implicar grans i petits, a més d’establiments i empreses. O el factor quantitatiu de persones directament implicades en la realització de la festa que ha suposat l’aparició dels nous —ara, ja no tant nous— grups festius. O la quantitat d’activitats que genera tot aquest moviment associatiu a l’entorn de la cultura popular de carrer, més enllà de l’estricta participació en els actes festius que corresponen. De com la ciutadania es fa seva la festa a partir de les emocions i el coneixement, des de la canalla al més grans. I com els noms de la festa han entrat en el llenguatge quotidià i els experts en seguicis cada cop sovintegen més entre els més joves. De com un gegant nascut per iniciativa d’una colla esdevé figura de ciutat. Com s’han retrobat antigues tonades i s’han incorporat noves melodies a la festa. O com la canalla juga o com hem fet de determinats moments referents d’identitat col·lectiva…

Tot aquest balanç positiu de dinamització cultural, experiència compartia, d’invenció de la tradició —que és, no ho oblidem, una construcció social, dinàmica, que cada generació percep d’una forma canviant— no ens ha de fer oblidar que la ciutat és encara més gran i que hi viuen moltes persones que encara ni han descobert la festa, malgrat que els carrers i places dels recorreguts històrics de la festa s’omplin de gom a gom. Ens caldrà continuar recuperant, recreant, inventant —i no em refereixo a fer més llarg el seguici, sinó a enriquir de continguts la festa— per implicar més persones i aconseguir que Sant Pere sigui, efectivament, la Festa Major de tot Reus.

(Les imatges corresponen a la presentació dels nous vestits del Ball de Cavallets de Reus)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s