Vint anys de tota la vida

He comentat força vegades que l’Àliga de Reus era tradicional a la poca estona de sortir al carrer per primera vegada. Considero la tradició com una construcció social, que poua del coneixement del passat, però que té molt de percepció subjectiva, d’una generació o d’un grup social, respecte aquest llegat. En aquest sentit, és clar que la tradició és dinàmica i s’inventa. El retorn de l’àliga festiva reusenca als carrers, després de més de 250 anys de desaparèixer, n’és un bon exemple.

A la ràpida acceptació de l’Àliga entre la població reusenca hi van contribuir, sens dubte, diversos factors. En primer lloc, com es va fer, a partir d’una subscripció popular que anà acompanyada, i motivada, per una campanya de difusió de la història d’aquesta figura festiva i el seu simbolisme, com a resultat de la col·laboració entre Carrutxa i el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC). Una recerca aplicada a la dinamització cultural que posà en valor la importància d’aquesta figura en el passat i que va permetre reflexionar sobre quina havia de ser la seva funció en el present. Una campanya de suport popular que va comptar amb valuoses aportacions d’establiments, professionals del disseny i mitjans de comunicació. I, evidentment, la qualitat de la peça, obrada per Manel Llauradó, de les tonades de Jesús Ventura i dels balladors del CRAC. Tot plegat una experiència molt positiva de cooperació i de participació popular que va dotar a la ciutat d’un element, avui emblemàtic, del patrimoni festiu reusenc.

Primera sortida de l’Àliga de Reus

La bona feina del CRAC, la qualitat de la dansa i l’ acompanyament musical amb cobla, també la cura en la indumentària —o la mesura en les seves sortides— ha fet de l’Àliga un referent d’identitat per a moltes persones. Actes com el seu ball a l’interior del santuari de Misericòrdia han esdevingut, en emocions acumulades, comparables al moment de l’encesa de la Tronada del retorn de completes, per Sant Pere. Repeteixo aquí que la festa necessita d’una comunitat que la celebra però que, alhora, és un factor clau per a generar sentiments de pertinença a un col·lectiu. I l’Àliga és, sense menyspreu d’altres figures històriques com la mulassa, una icona de la festa amb capacitat d’esdevenir solemne i protocolària en els moments en què el ritual ho demana, o motiu de gresca quan pertoca.

Vint anys i de tota la vida, i no només per als que van neixer després de 1996.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s