Allunyar el mal, demanar la bona sort

«Algunes tradicions apunten que és positiu deixar sota el coixí una herba de juny acompanyada d’un paper amb missatge positiu o desig. Altres prefereixen cremar aquest desig a la foguera per al seu preceptiu compliment en els pròxims mesos. A falta de foguera, alguns prefereixen cremar el desig en una espelma. No falla, asseguren, l’estratègia de cremar el paperet a l’espelma, a les fosques i davant de la persona anhelada…» (El Periódico, 23/6/2015)

El costumari de la Nit de Sant Joan compta amb un extens repertori de rituals, amb el foc, l’aigua i les herbes com a protagonistes principals, amb les més diverses finalitats: conèixer el nom de la persona estimada, o enamorar-la, curar-se de malalties o gaudir d’immillorable aspecte, veure realitzats uns desitjos o superar les adversitats, conjurant la malastrugança…

Aquestes creences semblen coses d’un passat més o menys remot. Es recorden, s’esmenten com a curiositats del folklore i formen part d’aquesta vinculació de la nit festiva més curta de l’any amb una màgia poc definida però sovint afirmada. Però potser no ho són tant.

Moltes d’aquestes pràctiques es relacionen amb el foc. La foguera de Sant Joan allunya els mals esperits. Saltar la foguera és un ritual de protecció contra les malalties i aporta bona sort. En alguns indrets s’ha de saltar diverses vegades. S’explica que saltar el foc amb la persona estimada, consolida la relació.

Els focs del solstici d’estiu són símbol de renovació, de cremar mobles vells i andròmines diverses que la canalla aplegava pels carrers, diaris, cartrons i papers. Molts cops, el record resta en la cadira vella que hom sol posar al capdamunt de la foguera. Malauradament, a Reus, el costum de fer foguerades —denominació ben arrelada a la ciutat, en el passat— ha minvat notablement.

Moltes fogueres estan coronades per uns ninots plens de paper o palla, asseguts. Però, a vegades, aquest ninot es posa dalt d’un pal que serveix d’eix a la foguera. Tot i que moltes vegades ha esdevingut un element purament decoratiu, aquesta figura sol tenir un caire negatiu, personificant a determinades persones que són objecte de crítica o a qui no es vol veure mai més. En alguns indrets, quan ja crema la foguera, però abans que arribi al ninot, la canalla l’apedrega a veure si el fa caure dins les flames.

Referent a aquest costum La Vanguardia del 24 de juny de 1994, publicava:

«En Reus, dos muñecos a tamaño natural con la efigie de Luis Roldán y Mariano Rubio fueron quemados en la hoguera del barrio de Horts de Miró. La idea partió de la asociación de vecinos de este barrio, que quería demostrar así su ‘repulsa hacia personajes de este tipo que tanto abundan en los últimos tiempos’.»

Això fa més de vint anys, perquè avui necessitaríem molts més ninots per cremar corruptes i conspiradors.

A Reus, enguany, la canalla que ha fet una de de les fogueres explicaven que havien fet un ninot que representava un rei. Bé, «aquell que era príncep i ara és rei». Potser són coses del sentiment republicà que històricament ha caracteritzat la ciutat, ves a saber.

Nit de Sant Joan a Reus (2016)

Però el foc també serveis per a demanar desitjos. «La meva mare sempre posava un paper escrit dins un sobre i l’anava a cremar a la foguera de Sant Joan», ens han comentat. A Reus, enguany, hem vist com diverses persones s’apropaven a la foguera de la plaça de la Llibertat —la primera que crema, amb la flama del Canigó— a deixar sobres o paquets de paper, manats d’herbes oloroses… i algunes persones ens han explicat que hi havia escrites fets o coses que volien deixar enrere i altres que volien per al futur.

A la del Barri Gaudí ens han concretat la pràctica, explicant que es guardava el vesc de Nadal i, ja sec, es tira a la foguera de Sant Joan, amb un paper on s’anoten els desitjos. De fet, el vesc és una planta prou important pel que fa a creences i pràctiques màgiques en nombroses tradicions europees. Hi ha qui diu que dormir sobre una branca de vesc, i un desig anotat en un paper, per després cremar-los la Nit de Sant Joan, és garantia d’èxit. També es pot fer, però, amb heura comuna o altres herbes.

Cartells reivindicatius i ninots a la foguera del Barri Gaudí (2015)

Finalment, i com a forma més explícita d’expressar desitjos o reivindicacions hi ha el posar cartells o papers escrits a mà, repartits per la foguera. També per a desitjar coses que tornin o bona sort a persones conegudes. Ho hem vist fer, per exemple, a les fogueres del Barri Gaudí d’aquests últims anys.

La Nit de Sant Joan manté, sens dubte, prou vigència com a moment de relació, de participació del veïnat, de trobada familiar o de la colla d’amics, amb els seus menjars característics i la pirotècnia amb què els més joves experimenten el risc i la sorpresa… també sembla conservar, però, alguns d’aquells rituals del passat. En definitiva, allunyar el mal, allò que ha estat dolent, demanar la sort i la bonaventura. Per cert, si alguna noia ha tirat una clara d’ou en un ribell ple d’aigua, al punt d’aquesta mitjanit passada, si us plau, que m’ho expliqui.

 

(Amb la col·laboració d’Adrià Aragonès, Montsant Fonts i Roser Palomar, i l’agraïment a l’Associació de Veïns del Barri Gaudí, al veïnat de l’avinguda Saragossa i a totes les persones que han aportat informacions)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s